Fill d’un pastor anglicà, Benjamin Collins Brodie estudia anatomia un any amb John Abernethy, cirurgià deixeble de John Hunter, al St. Bartholomew’s Hospital i després dos anys amb Everard Home, aprenent cirurgia al St. George’s Hospital. Amb ell es quedarà fent de cirurgià assistent fins 1808. Passa l’examen del Royal College of Surgeons el 1805 (Fig.1). El 1822, és elegit senior surgeon d’aquest College, càrrec que mantindrà fins 1840, en el que es fa càrrec de les classes d’anatomia.

El 1810, és admès com a membre de la Royal Society, destacada institució científica britànica, quan només té 27 anys, després d’haver presentat un article que avui no consideraríem massa interessant des del punt de vista científic: “Dissection of a foetus with no heart”.

Es dedica a la pràctica privada, que li resulta força lucrativa, alhora que es dedica a fer recerca sobre patologia osteo-articular. El 1808, publica el seu treball més important: “Observacions patològiques i quirúrgiques en les malalties de les articulacions”, en la que descriu per primera vegada l’espondilitis anquilopoiètica. En aquest llibre, del que se’n fan cinc edicions, demostra que les actituds més conservadores indueixen una reducció del nombre d’amputacions, amb la qual cosa també s’obté una reducció de la taxa de mortalitat. Limita les indicacions de les amputacions a les artritis sèptiques.

Havia dedicat el llibre a sir Everard Home, cunyat del famós John Hunter, i mestre seu.

El 1828, és nomenat cirurgià de la família reial, substituint Astley Cooper, que s’ha retirat, tenint al seu càrrec la vigilància de la salut dels reis George IV i William IV, i de la reina Victoria, per la qual cosa fou nomenat baronet l’any 1834 (Fig.3). Un cop mort Astley Cooper, Brodie era el cirurgià amb més prestigi d’Anglaterra.

Biògrafs britànics l’han considerat pioner de la Reumatologia i de la Cirurgia ortopèdica. Va publicar un nombre considerable d’articles, en els quals es fan descripcions clíniques que s’han utilitzat com epònims, com la “sinovitis de Brodie”, que és la sinovitis hipertròfica crònica dels genolls, també coneguda com “genoll de Brodie”. El “tumor de Brodie” és un tumor benigne de mama post-puberal de creixement ràpid, conegut també com fibroadenoma gegant. La “postura de Brodie-Trendelemburg” s’utilitza per designar la posició que permet valorar el dany valvular de les venes safenes. Finalment, “abscés de Brodie” és un nom que s’ha utilitzat per designar l’osteomielitis, o l’abscés crònic de l’os.

Brodie feu la primera descripció de la síndrome de Reiter, caracteritzat per la combinació d’artritis, febre, iritis i uretritis. L’any 1814, opera per primera vegada una malalta amb varices.

Brodie tingué diferents reconeixements professionals. Fou el primer president, el 1839, de la Royal Medical and Chirurgical Society, on introdueix el costum de fer una discussió després de cada presentació. Fou president del General Medical Council el 1858. Fou l’introductor de l’examen escrit del Royal College of Surgeons, que fins aleshores era oral i la categoria de fellow a més de la de membre. Va ser un dels primers en parlar de la conveniència d’abandonar el tabac.

Referències

WW Buchanan. Sir Benjamin Collins Brodie (1783 – 1862). Rheumatology, 2003; 42: 689 – 691.

MD Bircher. Benjamin Collins Brodie (1783 – 1862). J Roy Soc. Med., 1988; 81: 352 – 353.

F Forriol. Benjamin Collins Brodie. 1783 – 1862. Trauma Fund Mapfre., 2011; 22: 289 – 290.