El segle XIX és el segle del progrés científic a Alemanya, que es caracteritza per tenir un patró descentralitzat. En aquest període, a Alemanya hi ha vint universitats de nivell, que competeixen entre si, amb docents que són també investigadors, que reben un salari de l’Estat per investigar.

Alemanya s’ha convertit en la primera potència mundial en medicina, en la que destaquen els cirurgians i també els fisiòlegs. Entre aquests darrers destaca clarament per damunt de tots Carl Ludwig (Fig.1), que treballa a Leipzig, ciutat que s’ha convertit en el centre mundial de l’ensenyament de la fisiologia.

Carl Friedrich Wilhelm Ludwig neix el 1816. Comença els estudis de medicina a Marburg el 1834, i els acaba en aquesta mateixa ciutat, on es gradua el 1839, després d’haver fet una estada de mesos a la universitat d’Erlangen. El 1846, és nomenat professor d’Anatomia comparada a Marburg.

La seva primera investigació és sobre la formació de l’orina, en la que descobreix el filtrat glomerular i la reabsorció d’aigua en els túbuls renals.

El 1849, accepta l’oferiment de la Universitat de Zurich d’ocupar la càtedra d’Anatomia i Fisiologia. El 1852, estant encara a Zurich, apareix publicat el primer volum del seu llibre “Tractat de Fisiologia humana”, que és el primer tractat modern de fisiologia i que té un gran èxit de vendes.

El 1855, es trasllada a Viena on li han ofert dirigir l’Institut de Fisiologia de l’Acadèmia de Medicina Militar de Viena (Fig.2). Aquí inventa el quimògraf per mesurar moviments continus, com la tensió arterial o els moviments respiratoris. Investiga sobre la separació dels gasos respiratoris de la sang, i descobreix el centre vaso-motor que regula la pressió arterial.

El 1865, es crea l’Institut de Fisiologia de la Universitat de Leipzig (Fig.3), el millor dotat d’Alemanya i es demana a Ludwig que el dirigeixi i l’organitzi. Ho farà amb escreix perquè es converteix en el millor centre del món, on hi treballen uns 300 col·laboradors, i que visiten gran nombre de metges d’altres països que fan una estada de formació de postgrau a Leipzig.

Durant els anys de Leipzig, investiga la fisiologia de la sang, les secrecions glandulars i la viabilitat dels òrgans aïllats i perfosos.

Ludwig té una gran habilitat per dirigir grups de treball, generant entusiasme i rigor en els alumnes. Els seus alumnes passen a dirigir instituts d’altres universitats.

Referències

M. Villanueva-Meyer. Carl Ludwig (1816 – 1895). Galenus,

JM Davis et al. Carl Ludwig, the discoverer of glomerular filtration. Nephrol. Dial Transplant., 1996; 11 (4): 717 – 720.

E. Neil. Carl Ludwig and his pupils. Circulation Res., 1961; IX (5): 971-877.