El Dr. Emerencià Roig i Bofill (Fig.1) neix a Cuba, fill d’un sitgetà del comerç, que va estar molts anys a Cuba i d’una mare nascuda a Jamaica, filla de catalans.

Ve a Barcelona als 8 anys, a fer l’escolarització, primer a les escoles Pies de Barcelona i després al col·legi Valldemía de Mataró.

Estudia medicina a Barcelona amb un expedient brillant, i es gradua l’any 1869. Aquell mateix any obté el doctorat a la Universitat de Barcelona, el primer any que no cal anar a Madrid a examinar-se.

Marxa a Paris amb el títol de doctor a fer una estada a diferents hospitals i contactar amb metges francesos, internistes i obstetres. Ell s’interessa especialment per la Obstetrícia i fa una estada a Paris amb el Dr. Charles-Marie Pajot (1816 – 1896) (Fig.2).

Pajot era un obstetre i ginecòleg, que va ser professor d’aquesta assignatura a la Universitat de Paris i fundador de la revista Annales de Gynécologie.
En tornar de Paris, Emerencià Roig pretén dedicar-se a la docència. El març de 1874, rep el nomenament de substitut de la càtedra d’Obstetrícia i malalties dels nens, que ocuparà fins juny de 1875, però el 1876 es presenta a oposicions, i el tribunal dona la plaça que ocupava interinament a un altre aspirant.

Emerencià, decebut, decideix abandonar el seu projecte de dedicar-se a la docència i s’orienta cap a l’activitat privada, que aviat es mostra molt rentable. És probable que l’ajudi el seu cunyat, el Dr Bartomeu Robert, catedràtic de Patologia i Clínica Mèdica, que estava casat amb la seva germana.

El 1872, havia estat elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, llegint el seu discurs “Patogènia de la febre puerperal” (Fig.3). El 1886, dona la lliçó inaugural del curs de l’Acadèmia: “Estudio del alumbramiento natural”. El 1888, és un dels fundadors de la revista “Gaceta Médica de Catalunya”. El 1891, és nomenat vicepresident de la RAMB i, el 1896, president.

El 1899, publica, juntament amb el Dr. Robert, el llibre “Tratado de las enfermedades del aparato digestivo “, el primer editat a Espanya d’aquesta temàtica. El 1900, és elegit president de l’ACMB i mor l’any següent, als 53 anys, en la plenitud de la seva carrera.

Estiuejava amb el seu cunyat i la seva germana a Camprodon, on s’havia fet construir una torre modernista, coneguda com a can Roig, de l’arquitecte Simó Cordomí (Fig.4). L’edifici ha esta deshabitat durant els darrers 75 anys i està força deteriorat, però estava previst començar un pla de rehabilitació l’any 2014.

Les obres de restauració es van dur a terme en la segona meitat de 2022 i primers mesos de 2023. Es va inaugurar l’edifici reformat (Fig.5) l’1 d’abril de 2023. L’edifici serà un equipament municipal, i es preveu que serveixi per ampliar el CAP de Camprodon, situat davant mateix de can Roig.