Hanaoka Seishu va fer una intervenció quirúrgica sota anestèsia general amb èxit, 41 anys abans que Crawford Long operés un malalt amb anestèsia d’èter.

Quan Seishu neix, el 23 d’octubre de 1760, a prop de Wakayama, ciutat pròxima a Osaka, el Japó era una societat feudal dirigida per una dictadura militar anomenada “shogunat”. El líder del shogunat era un governant militar que rebia el títol de “shogun“. La política del govern era aïllacionista, els estrangers havien sigut desterrats del Japó i el país es va aïllar del contacte amb les altres nacions, excepte dels Països Baixos. Els comerciants holandesos, als quals només se’ls permetia entrar a Nagasaki, van ser els responsables d’introduir la pràctica de la cirurgia al Japó. De fet, la medicina occidental era una de les moltes assignatures que formaven els plans d’estudi anomenats “Rangaku”, que significa “Estudis holandesos” o “Aprenentatge holandès”. Aquest període d’autarquia es coneix com període Edo.

Seishu comença a estudiar medicina xinesa a Kioto, i dels 22 als 25 anys estudia el que se’n deia “cirurgia holandesa”, és a dir cirurgia occidental. Quan té 25 anys, torna a la seva ciutat natal de Wakayama, coincidint amb la mort del seu pare, també cirurgià.

L’any 1785, comença a exercir, però els primers anys es dedica especialment a investigar la capacitat anestèsica de plantes que li permetin operar sense causar dolor. En els seus estudis de medicina xinesa, Seishu havia trobat llegendes sobre un famós cirurgià xinès anomenat Hua Tuo, que es creia que utilitzava per operar un anestèsic format per extractes d’herbes barrejades amb vi, al que denominava Mafeisan. Inspirat per aquestes històries, Seishu va treballar dur per desenvolupar el seu propi anestèsic, que va anomenar Tsusensan, i que s’administrava per via oral, barrejat amb vi calent. La beguda funcionava com un narcòtic i posava els seus pacients en un son molt profund que podia durar tot un dia.

L’anestèsic que descobreix li permet fer cirurgia oberta i amputacions sense patiment pel malalt. L’efecte narcòtic apareixia a les 3 – 4 hores d’haver begut la barreja, que no únicament causava narcosi, sinó també relaxació muscular.

El seu camp preferit fou la cirurgia de mama pel tractament del càncer. Sembla que va fer, al llarg de la seva vida, unes 150 mastectomies. La primera vegada que va fer una cirurgia oncològica va ser quan va extirpar un tumor cancerós del pit d’una dona de seixanta anys, anomenada Kan Aiya, sota anestèsia general amb aquest agent anestèsic que ell havia fabricat, el 13 d’octubre de 1804 (Fig.2).

Els detalls del cas són coneguts pel manuscrit que, es creu, va ser escrit per Hanaoka i que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Tenri. La cirurgia va ser un èxit i es diu que la dona es va recuperar completament.

Els procediments quirúrgics innovadors de Hanaoka Seishu li van donar fama al Japó. Seishu es va convertir en un cirurgià tan reconegut que va cridar l’atenció i l’admiració d’altres metges destacats de la seva època. Entre els metges japonesos abans de l’era Edo, Seishu Hanaoka és el més conegut, fins i tot a països estrangers. La seva biografia es descriu en una monografia de Shuzo Kure publicada el 1923, que ha estat el llibre més important per a conèixer Seishu Hanaoka. Hanaoka va treballar molt dur en diversos camps, com a cirurgià, educador, poeta i desenvolupador comunitari. No obstant això, la seva activitat més destacada va ser la seva dedicació a perfeccionar l’anestèsia general oral “Mafutsu-San” o “Tsusen-San”. La seva fama es va estendre per tot el Japó i es va veure inundat de peticions de pacients i estudiants que volien aprendre amb ell. Va fundar una escola de medicina privada i va formar més de 1000 estudiants. Un d’ells, Gendai Kamada, va ser un alumne excepcional de Seishu Hanaoka, i se’l considera el segon anestesiòleg de la història.

Seishu va utilitzar, per fabricar el seu anestèsic, sis herbes medicinals que tenien propietats anestèsiques. Les principals eren la mandràgora (Datura sp) i el sonzu (Aconitum sp). Tallava les herbes en petits fragments i les feia bullir, traient la bromera que es formava. L’efecte anestèsic s’obtenia a les 2 – 4 hores següents a l’ebullició, i l’efecte durava de 6 a 10 hores, segons la dosi administrada. Els ingredients actius del tsusensan eren l’escopolamina, la hioscina, l’atropina, l’aconitina i l’angelicotoxina.

Des de la perspectiva de la història de l’anestesiologia, dos dels èxits de Seishu van tenir un impacte global. El 1839, va escriure el primer llibre de text d’anestesiologia clínica, Mafutsuto-ron, i el 1840, va escriure Gekakihai-zufu, que incloïa algunes de les il·lustracions més antigues de la cirurgia sota anestèsia general.

L’any 1967 es va estrenar una película sobre el personatge, Hanaoka Seishu no tsuma (Dr. Hanaoka’s wife), dirigida per Yasuzô Masumura.

 Referències

Tomio Ogata, “Seishu Hanaoka and his anaesthesiology and surgery” Anaesthesia, 1973; 28: 645–652. 

Koichi Watanbe, “Seishu Hanaoka (1760-1835),” Biomedicine International, 2013; 4: 1-2.

Izuo M. Medical history: Seishu Hanaoka and his success in breast cancer surgery under general anesthesia two hundred years ago. Breast Cancer 2004;11:319–24.