El segle XVIII és un segle d’expansió del Regne Unit, que experimenta un canvi notable com a conseqüència de la revolució industrial. El metge més famós d’aquell temps és Thomas Sydenham, que sistematitza els coneixements mèdics aconseguits fins aquell segle. Des del punt de vista de l’educació mèdica, el país té com a punt de referència la universitat de Leiden, a Holanda, on Boerhaave s’ha convertit en l’inspirador del model d’un nou tipus d’ensenyament clínic al costat del malalt (veure aquesta entrada del blog de 27/4/23). William Cullen fou un ensenyant a l’estil dels de Leiden (Fig.1).

William Cullen neix a Hamilton, prop de Glasgow, el 15 d’abril de 1710. El seu pare és advocat i agent del duc de Hamilton. La seva primera educació la rep de l’escola secundària local, abans de matricular-se el 1726 a la Universitat de Glasgow, per estudiar arts.

Va ser aprenent molt aviat de John Paisley, un cirurgià de Glasgow que disposa d’una ben nodrida biblioteca. Als 19 anys, Cullen s’enrola com a cirurgià en un vaixell comercial amb destinació a les Índies Occidentals des de Londres. El 1732, Cullen ha tornat a Escòcia per practicar la medicina i la cirurgia. El pare i el germà gran de Cullen havien mort, deixant a Cullen un petit llegat que li permet traslladar-se a Edimburg per estudiar medicina el 1734.

Està a Edimburg dos cursos, de 1734 a 1736. Torna després a Hamilton on fa de cirurgià un temps i passa a la Universitat de Glasgow a fer el doctorat en medicina el 1740. El 1740, el fan professor de la Universitat de Glasgow, encarregat de les assignatures de Química, Botànica i Matèria mèdica. Exerceix també en una consulta privada durant 13 anys amb gran èxit.

El 1756, va a Edimburg, que tenia més prestigi que la universitat de Glasgow, perquè el seu professor de química, Andrew Plummer, ha tingut un accident cerebrovascular i no pot donar classe. A Edimburg es converteix en un professor molt valorat pels estudiants, als que no obliga a memoritzar sinó que els hi ensenya la pràctica de la medicina.

Cullen es converteix en president del Royal College of Physicians d’Edimburg el 1773 i té el plaer de posar la primera pedra de la nova sala al carrer George (Fig.2). Cullen va ser un participant actiu en la revisió de la Farmacopea d’Edimburg en el seu temps com a president. Les seves conferències clíniques a la Royal Infirmary van ser immensament populars i la seva pràctica privada va prosperar.

Cullen s’ha convertit en el metge més destacat a Escòcia. Rep consultes per carta de moltes parts del món. Després de 1773, en rebia entre 150 i 200 per any. Es prenia aquestes consultes seriosament i aconsellava sobre l’estil de vida, la dieta i les recomanacions medicinals. Cullen era molt sociable i participant actiu en diversos clubs que van ser fonamentals per a l’intercanvi d’idees a Edimburg. Va ser membre de la Philosophical Society i, el 1783, es ​​va convertir en president de la Royal Society of Edimburg.

Cullen va continuar donant conferències, ensenyament clínic i fent pràctica privada fins a finals de 1789, quan la malaltia l’obliga a renunciar a la seva càtedra. Va morir a casa seva el 5 de febrer de 1790. La influència de Cullen es va estendre molt més enllà d’Edimburg. Els seus estudiants van ser fonamentals en l’establiment d’institucions com l’escola de medicina de Filadèlfia, així com en diversos càrrecs mèdics a tot l’Imperi Britànic. Cullen va ser un dels homes més valuosos de la Il·lustració a Edimburg. Alguns dels seus deixebles tingueren gran prestigi al Regne Unit, com William Withering, el descobridor de la digital (veure aquesta entrada del blog de 23/1/23) i Gilbert Blane, el que introduí els cítrics en la dieta dels mariners embarcats.

Va escriure dos libres d’èxit, “First Lines of the Practice of Physic” (1777–84) i “A Treatise of the Materia Medica” (1789), que van ser llibres de consulta de diverses generacions d’estudiants.