Carl Djerassi va néixer a Viena en una família jueva (Fig.1). Quan encara era un nen, els seus pares, tots dos metges, ja s’havien separat i ell emigra, quan té 14 anys, amb sa mare als Estats Units, perquè ja veien que els jueus que es quedessin a Europa estaven en perill per l’actitud anti-jueva dels nazis.

Poc temps després d’haver arribat a Nova York, es queda sense els pocs diners que tenia, perquè els hi estafa un taxista. Ell, desesperat, escriu a l’esposa del president Roosevelt per dir-li que està sense diners i necessita una beca per seguir estudiant. La Sra. Roosevelt facilita que li concedeixin una beca que li permet acabar la segona ensenyança i estudiar la carrera de química en tres anys (Fig.2). El 1942, es naturalitza nord-americà i és contractat per Ciba i tres anys després per Syntax a treballar amb Rosenkranz.

George Rosenkranz (1916 – 2019) era un hongarès doctorat en química per la universitat de Zuric, que treballà primer a Ciba i després a Syntax en un laboratori a Ciutat de Mèxic. Allà forma part d’un grup de recerca amb Djerassi i un jove químic mexicà, Luis E. Miramontes (1925 – 2004), i conjuntament es proposen l’obtenció de cortisona, que anava molt buscada, a partir de la progesterona. No obtenen èxit per dificultats financeres i logístiques, però en contrapartida fan notables descobriments, que culminen en patents de diverses substàncies, especialment hormonals, entre les quals destaca el primer anovulatori que es va utilitzar.

Djerassi torna als Estats Units quan és contractat per la Universitat de Stanford, on s’hi manté com a catedràtic fins la seva jubilació (Fig.3).

El 1968, funda una empresa per fabricar insecticides que bloquejaven la transformació de les larves en insectes adults.

Quan deixa la química i la farmacologia, Djerassi, que és un home de mil aficions, es dedica a col·leccionar obres d’art, convertint-se en un important col·leccionista de Paul Klee.

Dona suport a diverses societats filantròpiques, en una propietat seva organitza una colònia per artistes que aspiren a la notorietat. Finalment es converteix en escriptor de novel·les de ciència i ficció.

Tingué molts reconeixements, entre ells 30 doctorats honoris causa, en universitats de tots els racons del món.

Segurament hauria d’haver rebut el premi Nobel de química o de medicina. Mèrits n’havia acumulat, però el fet de treballar en la indústria privada va actuar en la seva contra. No es va valorar la utilitat social del seu descobriment, que va donar un instrument per l’autonomia de les dones: en permetre la píndola anticonceptiva planificar la seva fecunditat, els hi donava un potencial de possibilitats laborals que abans no tenien. El Comitè Nobel va considerar, potser, que aquest debat era encara prematur i es va tirar enrere.

Referències

A Zarate et al. Carl Djerassi: “In memoriam”. Pionero de la creación del “anticonceptivo oral” y hombre polifacético. Perinatal Repr Hum., 2015; 29 (1): 41-44.

M. Ramiro H. Carl Djerassi. Med. Int. Mex., 2015; 11: 1-2.