Charles Saul Lieber ha estat un dels investigadors més notables en el camp de l’Hepatologia. Va desmuntar la idea, que venia de molt temps enrere, que els consumidors excessius d’alcohol desenvolupaven malaltia hepàtica per dèficits nutricionals, demostrant que era l’alcohol per si mateix el responsable del mal i que se l’havia de considerar com un tòxic hepàtic directe (Fig.1).

La demostració va ser categòrica, ja que va trobar que el babuí era un bon model experimental per reproduir el que passava en el fetge de les persones alcohòliques. Posseïa, com investigador, l’única colònia existent de primats, en els que va causar totes les lesions hepàtiques que es veuen en els humans, donant-los-hi alcohol i una dieta nutricionalment adequada.

Lieber va tenir una infància difícil. Nascut a Brussel·les el 1931 en una família jueva, va ser exiliat a Suïssa abans no fos transportat amb la seva família a un camp d’extermini alemany. Al país helvètic va ser adoptat per una família suïssa rica, que li va facilitar una educació de qualitat. Acabada la guerra, pot estudiar medicina a Brussel·les i després anar als Estats Units amb una beca.

Mentre estudiava, va ser operat per una hemorràgia digestiva causada per una úlcera pèptica. Va tenir la convicció que la seva malaltia era infecciosa, molts anys abans que es descobrís l’Helicobacter pylori.

Estudia patologia hepàtica amb Charles S. Davidson de 1958 a 1963 al Thorndike Memorial Laboratory del Boston City Hospital. Passa el 1963 com a professor associat a Cornell University Medical School, on li encarreguen la direcció de la Unitat de Malalties Hepàtiques i de la Nutrició del Bellevue Hospital de Nova York. El 1968, ingressa al Mount Sinai School of Medicine com a professor de medicina i director de la Unitat d’Hepatologia i Nutrició del Bronx Veterans Affair Medical Center i de l’Alcohol Research Center (Fig.2).

Durant els anys següents, treballa intensament en el camp del metabolisme de l’alcohol, i del dany en el fetge i altres òrgans causat pel consum excessiu (Fig.3). És un treballador incansable, amb una capacitat molt considerable que li permet escriure, o col·laborar, en més de 1.000 publicacions científiques i 12 llibres, convertint-se en un dels científics més citats del món.

La producció científica de Lieber és aclaparadora. Mencionarem només algunes troballes espectaculars:

1. Investiga els enzims de la deshidrogenasa alcohòlica gàstrica i el seu paper en el metabolisme de l’alcohol, demostrant que aquest enzim intervé en un metabolisme de primer pas quan les begudes alcohòliques s’absorbeixen en l’estómac. Demostra que les dones tenen nivells molt menors d’alcohol deshidrogenasa gàstrica que els homes, el que justifica que els efectes de l’alcohol siguin més evidents en dones que en homes bevent la mateixa quantitat d’alcohol. Aquest era un fet que tothom havia observat però del que s’ignorava l’explicació.
2. Demostra l’existència d’una via enzimàtica de catabolisme de l’alcohol en els microsomes dels hepatòcits, la via del citocrom P450, que es induïble i que explica la major tolerància a l’alcohol dels bevedors regulars.
3. Comprova que l’excés d’alcohol en el budell gruixut inhibeix la lactasa intestinal i justifica la diarrea, freqüent en els alcohòlics.
4. Lieber va ser dels primers en utilitzar antibiòtics per a l’eliminació d’ureasa bacteriana gàstrica i la seva producció d’amoníac en humans, amb la qual cosa alleuja la gastritis crònica i la hipoacidesa, amb la consegüent atenuació de l’encefalopatia hepàtica en cirròtics.
5. Va promocionar la detecció precoç i tractament dels bevedors excessius abans de la seva desintegració mèdica o social, en mostrar quines són les lesions pre-cirròtiques i els marcadors de consum d’alcohol.

Un membre de la Unitat d’Hepatologia del Clínic, en Joan Caballeria (veure aquesta entrada del blog de 18/4/23), va fer una estada al seu servei a l’hospital de Veterans del Bronx, on participà en diversos estudis, particularment el que demostra diferències entre homes i dones en el metabolisme gàstric de l’etanol.

Referències

Caballería J, Frezza M, Hernández-Muñoz R, DiPadova C, Korsten MA, Baraona E, Lieber CS: Gastric origin of the first-pass metabolism of ethanol in humans: Effect of gastrectomy. Gastroenterology 97:1205–1209, 1989

Caballería J, Baraona E, Rodamilans M, Lieber CS: Effects of cimetidine on gastric alcohol dehydrogenase activity and blood ethanol levels. Gastroenterology ., 1989; 96: 388–392.

Manuela G. Neuman. Obituary Charles S. Lieber 13th February 1931–1st March 2009. Journal of Hepatology 2009; 51: 421–422

Steven Schenker. Special tribute. Charles S. Lieber, M.D. (1931-2009) Hepatology, 2009; pp.1785-1786.