Robert Koch i Louis Pasteur són considerats per tothom els pares de la Bacteriologia, però mai van col·laborar en cap projecte comú (Fig.1). No existia únicament entre ells una pugna per determinar qui era el millor, sinó que a més hi havia un conflicte, que en podríem dir patriòtic. Un era alemany i l’altre francès, i en aquells anys França i Prússia, precursora d’Alemanya, havien sortit d’un conflicte bèl·lic (1870 – 1871) que havia causat una massacre de l’exèrcit francès i la pèrdua de les regions d’Alsàcia i Lorena. Cap dels dos coneixia la llengua de l’altre, per això no es podien comunicar directament.

Pasteur era 20 anys més gran que Koch, les seves primeres investigacions no eren tant de caràcter microbiològic, sinó més aviat de tipus químic, d’acord als seus estudis universitaris de química, especialment els seus descobriments de la fermentació i de la pasteurització, arran dels quals formula la seva teoria dels gèrmens i desacredita definitivament la teoria de la generació espontània dels agents infecciosos. És a partir d’aquests primers estudis que Pasteur tindrà una dedicació professional a la bacteriologia.

Koch, en canvi, és metge, i ha exercit uns anys de metge assistencial, abans de convertir-se en un home de laboratori, dedicat a descobrir nous agents infecciosos i fixar els criteris que permetin assegurar quina és la causa d’una malaltia infecciosa, criteris que es coneixen avui com els “postulats de Koch”. Koch i els seus col·laboradors han descobert l’agent del carboncle, l’any 1874, el de la tuberculosi el 1882, i el vibrió colèric el 1883. Koch s’ha interessat més aviat pels aspectes bacteriològics, com la identificació dels gèrmens i el cultiu dels mateixos, mentre que Pasteur s’ha interessat preferentment per la vessant immunològica, especialment en la prevenció mitjançant vacunes.

El primer contacte entre Koch i Pasteur es produeix l’any 1881 a Londres, durant el VIIè Congrés Internacional de Medicina presidit per Lister, que havia invitat personalment Pasteur i Koch. Lister admirava molt Pasteur, i les seves teories representen la base per l’aplicació de la cirurgia antisèptica que introdueix Lister (Fig.2).

Pasteur presenta, en el congrés, una comunicació sobre l’atenuació del bacil de l’àntrax i la vacunació contra aquest bacteri, mentre que Koch va presentar els seus mètodes de tenyir els bacteris. La trobada entre els dos savis no fou un èxit, però tampoc es comproven discrepàncies entre els dos, que es manifestaran més tard, primer en un article dels col·laboradors de Koch, Gaffky i Loeffler, replicat amb tanta agressivitat per Pasteur, en el quart congrés d’Higiene i Demografia que té lloc a Ginebra el 1882, que determina que es produeixi una situació incòmoda en la reunió. Koch no replica oralment, però ho fa en un article publicat després del congrés en el que desacredita la vacunació contra l’àntrax de Pasteur.

Malgrat les discrepàncies, Koch i Pasteur segueixen camins paral·lels. La creació de l’Institut de Koch, anys després del de Pasteur a Paris, amb una arquitectura molt similar a la de l’Institut Pasteur, suggereix admiració mútua, però irritació perquè ningú està per sobre de l’altre (Figs. 3 i 4).

Molts estudiosos de l’obra dels dos genis consideren que aquesta rivalitat va ser enriquidora pels dos equips, el francès i l’alemany. Va anar en benefici de la humanitat, tot i que no sempre es respectessin les normes de la cortesia i de l’educació. Potser també hem de considerar que la rivalitat de Pasteur i Koch reflectia les tenses relacions entre França i Alemanya.

Referències

Ullmann. Pasteur-Koch: distinctive ways of thinking about infectious diseases. Microbe, 2007; 2 (89): 383 – 387.

E. D’Ottavio. Protagonistas evocables de la medicina. Una rivalidad científica fructuosa: Pasteur versus Koch. Rev. Med. Rosario, 2020; 86:40 – 42.

P. de Kruif. Los cazadores de microbios. Ed. Granada, 1934.