La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) ha estat, segurament, una de les malalties que ha motivat un nombre considerable d’investigacions clíniques, epidemiològiques i virològiques. La malaltia es reconeix a l’inici de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, principalment en homes joves que practiquen sexe amb altres homes, i es caracteritza per una immunodepressió molt accentuada que afavoreix l’aparició d’infeccions per gèrmens oportunistes, que són els responsables de l’expressió clínica de la malaltia i sovint de la mort. El primer article es publica l’any 1981.

Un gran nombre d’investigadors entren en l’estudi de la nova malaltia, de la que encara no es coneix l’agent etiològic, ni la patogènia ni el tractament. La recompensa pels que resolguin primer aquestes incògnites serà l’agraïment de la societat, l’èxit professional i un premi, el premi Nobel de medicina.

El premi per descobrir l’agent etiològic anà l’any 2008 pels viròlegs de l’Institut Pasteur de Paris, Luc Montagnier i Françoise Barré – Sinoussi (Fig.1), però el virus fou identificat en primera instància per Françoise Barré-Sinoussi i el seu cap Chermann l’any 1983. Montagnier era el cap administratiu del laboratori. Confirma la troballa i en fa projecció internacional. S’ignora quina raó va fer considerar a la Comissió del premi Nobel de Medicina per no tenir en compte Chermann, segurament qui més mereixia el premi.

Françoise Barré – Sinoussi (Fig.2) és una viròloga que va començar a treballar amb el viròleg Jean-Claude Chermann a l’Institut Pasteur de Paris, quan feia la carrera. Un cop graduada el 1974, fa una estada post – doctoral al National Institute of Cancer a Bethesda, on treballa en retrovirus amb el Dr. Robert Bassin. L’any següent és contractada a l’Institut Pasteur en el departament de Retrovirus que dirigeix Chermann.

El progrés en coneixements de la malaltia dels últims anys ha sigut aclaparador, fins al moment actual en que una malaltia de tan elevada taxa de mortalitat s’ha convertit en una malaltia crònica que permet als infectats viure en bon estat i no contagiar en la majoria de casos.

Durant uns anys, hi va haver una certa controvèrsia sobre qui havia arribat a descobrir primer el virus, si els membres de l’equip de l’Institut Pasteur o l’equip de Robert Gallo a Bethesda. Finalment es pogué determinar que tots dos grups havien identificat el mateix virus, al que havien posat noms diferents, però Montagnier ho havia fet abans.

Chermann (Fig.3) no va saber mai perquè ell no havia estat premiat. Un gran nombre de científics francesos van protestar donant suport a Chermann, sense cap èxit.

En realitat, el mes de gener de 1883, va ser Jean-Claude Chermann, cap del laboratori de retrovirus de l’Institut Pasteur, qui va aïllar el VIH amb la seva alumna Barré -Sinoussi. Aquest laboratori estava unit a la Unitat d’Oncologia viral que dirigia Montagnier.

Les normes del Comité d’atribucions dels premis Nobel indiquen que no es pot recompensar tres persones del mateix equip i té tendència, quan en nomenen dos, a escollir el cap del centre on s’ha fet la troballa que es vol premiar. Per això van elegir Montagnier. A Françoise Barré-Sinoussi la van escollir perquè era la que firmava l’article com a primer signant. Chermann es va quedar sense premi.

Referències

Barré-Sinoussi F, Chermann JC, Rey F, Nugeyre MT, Chamaret S, Gruest J, Dauguet C, Axler-Blin C, Vézinet-Brun F, Rouzioux C, Rozenbaum W, Montagnier L (1983). “Isolation of a T-lymphotropic retrovirus from a patient at risk for acquired immune deficiency syndrome (AIDS)”. Science. 220 (4599): 868–871

Sarkozy décore un “oublié” du Nobel. Le Figaro, Publié le 30/06/2009 à 20:29