Neix a Paris el 1804. Quan estudia medicina a Paris, és company de curs i amic del fill del metge de Napoleó, Dominique Larrey.

El 1825, ingressa a l’exèrcit com a metge militar. Primer està a l’hospital militar de Metz (1826) i després al Val-de-Grâce de Paris (1829). El 1835, guanya el concurs a professor agrégé de la Facultat de Medicina de Paris, que correspon al nivell immediatament per sota de catedràtic.

El 1837, és enviat a Algèria, on participa en el setge de Constantine, dirigint la Unitat d’Emergències, i guanya per mèrits de guerra la distinció de cavaller de la légion d’honneur.

El 1841, és cirurgià a l’hospital militar d’Estrasburg i ensenya patologia quirúrgica a la facultat de Medicina d’Estrasburg, després d’haver guanyat un concurs de professor universitari. El 1856, inaugura una Escola imperial del Servei Militar de Salut a Estrasburg, de la que serà director fins 1869, any en que es jubila.

El 1860, és nomenat Metge inspector, que és un grau equivalent al de general (Fig.1). El 1870, a l’inici de la guerra franco-prussiana prepara, en funció del seu càrrec, els serveis sanitaris necessaris tenint en compte el previsible setge d’Estrasburg pels prussians. Durant la guerra, opera a l’hospital d’Haguenau.

Els francesos perden la guerra i han de cedir l’Alsàcia als alemanys, no la recuperaran fins després de la 2ª Guerra Mundial. Sédillot queda molt afectat per la derrota i es retira a Pau, molt deprimit, renunciant a l’oferiment que li fan els prussians per que segueixi amb la càtedra d’Estrasburg o que dirigeixi la càtedra de cirurgia de la universitat de Nancy (Fig.2).

Durant els seus anys de pràctica quirúrgica, fou un promotor de l’ús del cloroform com a anestèsic, amb el que no va tenir mai cap accident anestèsic, malgrat ser un dels primers cirurgians a França que va operar centenars de malalts anestesiats.

Una particularitat de Sédillot és que fou el primer en utilitzar la paraula microbi, paraula acceptada per Pasteur, de qui era un admirador entregat. Podria ser considerat pioner de la higiene operatòria. Com a cirurgià, va ser el primer en fer una gastrostomia a França, i va fer molta cirurgia reparadora.

Des de 1879, viu amb un els seus fills perquè li ha quedat una hemiplegia com una seqüela d’un accident vascular cerebral, de la que morirà el 1883.

Referència

F. Billman. A pioneer in medicine and surgery: Charles Sedillot (1804 – 1883). Int. J. Surg., 2012; 10: 542-546.