L’Institut Pasteur ha sigut un centre de recerca i de formació d’investigadors que no ha perdut els objectius fundacionals que va imposar Louis Pasteur, el seu fundador. La seu central i la seva xarxa de centres distribuïts per països francòfons constitueix encara una estructura orientada a la producció científica. Una prova d’això és el descobriment, en el centre de Paris, de l’agent responsable de la Síndrome d’Immuno-Deficiència Adquirida (SIDA) pels Drs. Fançoise Barré-Sinoussi i Luc Montaigner l’any 2008 (veure aquesta entrada del blog).

Constantin Levaditi és un dels molts investigadors no francesos que es van integrar a França a través de la seva incorporació laboral a l’Institut Pasteur (Fig.1).

Levaditi havia nascut el 1874 a Romania en una família d’origen grec. El 1892, ingressa a la facultat de medicina de Bucarest, d’on surt graduat l’any 1898. Durant la part final de la carrera té com a tutor el professor Victor Babeș (1854 – 1926), un dels talents científics romanesos. Victor Babeș és autor d’un dels primers tractats de bacteriologia del món: “Els bacteris i el seu paper en l‘anatomia patològica i la histologia de les malalties infeccioses”, escrit en col·laboració amb el científic francès Victor André Cornil el 1885.

Babeș és qui introdueix la vacunació contra la ràbia. L’any 2012, els serveis postals romanesos editen un segell en homenatge al Dr. Victor Babeș.

Obté una beca per anar a Paris, on fa una estada al laboratori de l’Hôtel-Dieu, com assistent de Charles Bouchard (1837 – 1915). En acabar-se la beca, torna a Bucarest i obté l’acceptació de fer una estada al laboratori del Dr. Ehrlich a Alemanya, on hi estarà el curs 1900-1901. Aquest darrer any és acceptat per fer una estada a l’Institut Pasteur amb Élie Metchnikoff, amb qui fa la tesi doctoral “Contribució a l’estudi dels mastòcits”.

El 1904, Emile Roux, que dirigeix l’Institut Français, valora positivament la feina de Levaditi, que ha publicat 16 articles en l’últim any de la seva estada a Paris, i li proposa seguir al Pasteur. Per aquesta raó, Levaditi refusa l’oferiment que ha rebut de l’Institut Rockefeller de Nova York per anar a fer recerca en immunologia. Es quedarà a Paris fins 1940, any en que es jubila.

Durant l’estada a Paris, les seves àrees d’estudi preferent són l’epidemiologia de la poliomielitis, el tractament de la sífilis, l’encefalitis letàrgica i els factors etiològics de l’eritema multiforme.

L’estudi més destacat de Levaditi és el que fa sobre la sífilis. El comença el 1907, quan treballa amb Metchnikoff i Roux. Levaditi investiga sobre la capacitat de les espiroquetes de travessar els diferents teixits. Proposa diferents mètodes serològics de la seva invenció per fer el diagnòstic de la malaltia, i proposa el tractament amb bismut. Levaditi comprova com les sals de bismut inactives in vitro es transformen en un producte actiu a l’interior dels malalts. Va ser un dels primers en comprovar l’eficàcia de la penicil·lina en la sífilis i va provar altres antibiòtics, com l’estreptomicina i el cloramfenicol.

Té un segell dedicat (Fig.4).

Referències

G. Kalantzis et al. Constantin Levaditi: a pioneer of immunology and virology. Journal of Medical Biography. 2006;14 (3): 178–182