El bacil responsable de la pesta va ser descobert l’any 1894 per Alexandre Yersin, però es va trigar més temps en descobrir com els malalts s’havien infectat. Es creia que s’adquiria la infecció per via oral per germens que estaven en el sòl o en els llocs on s’acumulava brutícia, provinents d’excretes de malalts. Aquest concepte canvià quan Paul L. Simond (Fig.1) demostrà que existia un vector, que eren les puces que portaven a la seva pell les rates infectades de pesta i que, en picar els humans, dipositaven bacils en el cos.

Simond havia nascut a França, a la regió del Drome. Estudià medicina a la Facultat de Medicina de Bordeus, a la que hi entrà als 20 anys. En acabar els estudis, ingressa als serveis mèdics de la Marina (Metge de primera classe de colònies).

De 1882 a 1886, està destinat a la Guaiana on dirigeix una leproseria. El 1886, torna a Europa i fa la tesi doctoral sobre la lepra.

El 1890, és destinat a l’extrem orient on participa en les campanyes de vacunació contra la verola al golf de Tonkin. Aprofita l’estada a la regió, que durarà fins 1894, per escriure un llibre, “Notes d’histoire naturelle et médicale”.

El 1895, ja a França, fa el curs de microbiologia que organitza Emile Roux a l’Institut Pasteur de Paris, on descobreix la seva vocació per la infectologia. Després del curs es queda al Pasteur, al laboratori de Metchnikoff estudiant els coccidis, que són germens de la flora intestinal de diverses espècies animals.

A finals de 1897, Roux, que era el sots-director del Pasteur, li proposa anar a fer recerca a l’Índia. Concretament està a Bombai l’any 1897 i a Karachi el 1898. Espera Roux que conegui el territori perquè vol que Simond substitueixi Yersin en la direcció de l’Institut Pasteur de Saigon.

A l’Índia és on descobreix el vector de la pesta el 1898. S’adona que molts malalts de pesta tenen, en l’etapa inicial, flictenes a la pell que s’atribueixen a picades d’insectes. Sospita que aquesta podria ser la lesió primària. En el líquid d’una flictena hi troba, en mirar el contingut al microscopi, un gran nombre de bacils, per això pensa que el vector és l’insecte que ha causat aquestes picades. Sospita de les puces de les rates malaltes de pesta i, en dissecar puces de rates, hi troba els mateixos bacils . Per aquesta troballa li és concedida la distinció de Chevalier de la Légion d’honneur. No obstant va haver-hi una incredulitat entre els membres de la comunitat científica, que eren reticents a acceptar aquest mecanisme de contagi.

L’activitat fonamental de Simond és fabricar sèrum anti-pestós, utilitzant el mètode posat a punt per Yersin.

De 1898 a 1901, és director de l’Institut Pasteur de Saigon, però el 1901 és enviat pel propi Institut a Brasil a investigar sobre la febre groga. Allà s’hi està durant gairebé cinc anys. No poden cultivar el virus de la febre groga, ni infectar cap animal de laboratori, per la qual cosa decideixen aplicar un procediment qüestionable èticament: injectar sang de malalts amb febre groga 27 emigrants arribats al Brasil, sembla que després d’obtenir el consentiment informat. Comproven que el virus de la malaltia està a la sang dels infectats, però desapareix de la sang el quart dia de la malaltia. També demostren que escalfant el sèrum a 55º durant 5 minuts, es fa inofensiu, i que el sèrum dels que s’han curat d’una infecció pot fer-se servir com a profilàctic i terapèutic.

El 1911, és nomenat director de l’Institut Imperial de Bacteriologia de Constantinoble, càrrec que manté fins el 1914 (Fig.3), quan li encarreguen que dirigeixi els serveis sanitaris de les tropes franceses d’Indoxina.

L’any 1917, en arribar als seixanta anys, decideix jubilar-se i tornar a França, amb el càrrec de Metge general inspector. Es retira a Valence i es dedica durant la resta de la vida a les accions de salut pública en el seu departament, especialment a la prevenció de la tuberculosi.

Referències

M. Simonet. Paul-Louis Simond, un epidémiologiste et microbiologiste méconnu. Feuillets de biologie, nº 335 – Mars 2017

M. Simond et al. Paul-Louis Simond and his discovery of plague transmission by rat fleas: a centenary. J. Roy. Soc. Med., 1998; 91: 101-194.

HH. Mollaret. La découverte par Paul-Louis Simond du rôle de la puce dans la transmission de la peste. Rev Prat. 1991 Sep 15;41(20):1947–1952.