Potser sigui un començament cursi repetir aquella frase tan sentida que “darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona”. En el cas de Pasteur, aquesta afirmació pot ser cursi, però és certa, encara que el personatge a qui ens referim en aquest article sigui molt desconegut, perquè mai va tenir aspiracions d’una projecció personal. Simplement Marie Pasteur va ajudar el seu marit per amor i per admiració.

Marie Laurent, que era el seu nom de soltera, era filla del rector de la Universitat d’Estrasburg, on Pasteur va ser professor de física i química, el seu primer càrrec docent.

Havia nascut a Clermont-Ferrand, però no tenim informació del tipus d’ensenyament que va tenir en l’adolescència. Sabem que no va fer estudis superiors, perquè en aquells anys les noies no estaven autoritzades a entrar a la universitat. Segurament Marie va fer el que feien les noies de la seva edat, és a dir preparar-se pel matrimoni.

Quan es va casar, l’any 1849, Pasteur tenia 28 anys i Marie 23 (Fig.1). Viuen a Estrasburg fins que, l’any 1854, és contractat per la Universitat de Lille com a catedràtic de Química, on s’hi estarà 3 anys.

El matrimoni té cinc fills, quatre noies i un noi, Jeanne, nascuda el 1850, Jean Baptiste, nascut el 1851, Cécile, nascuda el 1853, Marie Louise nascuda el 1858, i Camille nascuda el 1863.

Van tenir la desgràcia que tres filles moriren petites, Jeanne als 9 anys i Cécile als 13 d’una febre tifoide, i Camille als 2 anys d’un tumor hepàtic.

Marie Pasteur s’interessa per les investigacions del seu marit, i treballa com a secretària, buscant informació bibliogràfica (Fig.2). Pasteur li dicta els seus treballs i ella els escriu. Col·labora en molts experiments. És ben conegut pels seus deixebles i col·laboradors, que Marie col·labora amb experiments del seu marit. Participa en els estudis encarregats a Pasteur per empresaris del sector vinícola i de la cervesa, i també en les investigacions sobre la malaltia del cuc de seda, que li va demanar el ministre d’agricultura, Jean-Baptiste Dumas, preocupat per la crisi que patia el sector productor de seda.

Per complir amb l’encàrrec, Pasteur i la seva família es desplacen a Alès, on hi estarà fins que reconegui la causa de la malaltia dels cucs.

Pasteur patí, l’any 1868, un accident vascular cerebral, que li deixà una hemiplegia, que li impedia escriure. Marie va ajudar-lo a superar la crisi emocional que va causar la malaltia i en totes les feines relacionades amb l’escriptura, com a redactora de treballs, revisar-los i corregir fins que la mort de Louis, el 1895.

Marie també jugà un paper important en la creació de l’Institut Pasteur. Un cop acabat, es traslladà a viure a l’Institut per evitar-li desplaçaments al seu marit, però manté sòlidament unit el grup familiar (Fig.3).

A partir de la mort de Pasteur, Marie es va dedicar a reivindicar la seva figura i el seu treball. Va seguir vivint a l’Institut fins que va morir el 1910 (Fig.4).