Cap historiador ha posat mai en dubte l’existència de Jesús, fuster de Natzaret, que va ser penjat a la creu després d’un procés de tortures, que es coneix amb el nom de Passió de Crist. Jesús és condemnat a mort per les autoritats romanes a Israel per recomanació de les autoritats religioses jueves que l’han jutjat abans, per considerar-lo un agitador polític, que s’atribueix ser el fill de Deu.

Les anàlisis de la mort de Jesucrist han estat fetes per metges que s’han basat en les descripcions dels evangelistes, en el coneixement que es té avui dia dels efectes fisiopatològics de la crucificació, i en l’anàlisi del Sant Sudari (Fig.1), que és un llençol conservat a Torí, considerat com la roba amb que va ser embolicat un home jove mort després de ser crucificat, presumiblement Jesús de Natzaret. Aquestes dades han permès a aquests investigadors suggerir quin va ser el mecanisme que causà la mort de Jesús.

Abans de ser crucificat, Jesús és sotmès a un calvari. Calvari és el nom d’un monticle, a la vora de Jerusalem, i que ha de pujar Jesús carregat amb la creu on l’han de penjar en el punt més alt del monticle. Ara, aquest mot geogràfic significa un cúmul de coses horribles que li passen a una persona en algun moment de la vida.

Malgrat ser un home jove i fort, Jesús ha de ser ajudat per dur la creu, per un home de nom Simó de Cirene, perquè se li han acabat les forces. Abans de carregar-se la creu a l’esquena, ha estat unes hores pregant a l’hort de Getsemaní, sotmès a una angoixa terrible, perquè sap quin és el seu destí. L’angoixa és màxima i li fa suar sang. Aquest fenomen, denominat hematohidrosi, es veu en casos d’estrès emocional molt intens.

Jesús ha estat sotmès a insults i cops des de que el detenen a l’Hort de Getsemaní fins que el duen davant dels sacerdots jueus, Annàs i Caifàs, i davant del governador romà, Ponç Pilat. Ponç Pilat, màxima autoritat romana, esperava evitar condemnar-lo perquè no hi veia motius, i confiava en que els jueus s’acontentarien amb una flagel·lació.

La flagel·lació dels romans era un càstig molt dolorós. Solien donar-se 39 cops amb força, amb un fuet que tenia pedres al final (Fig.2), per això les contusions causaven ferides a l’esquena, regió lumbar i cames, llocs on es fuetejava. La flagel·lació causava hipovolèmia i insuficiència renal per síndrome d’aixafament (crush syndrome) causat per les lesions musculars.

Per rematar la flagel·lació, imposen a Jesús una corona d’espines (Fig.3). L’examen del Sant Sudari mostra 13 perforacions del cuir cabellut al front i 20 a la regió occipital.

Acabada aquesta tortura, s’emet la sentència de mort i els soldats s’emporten a Jesús per crucificar-lo. L’objectiu de la crucificació és causar una mort lenta i dolorosa. La llei romana prohibeix aplicar-la a ciutadans romans i la reserva pels enemics de Roma, els esclaus i els pitjors criminals.

La crucificació comença a l’imperi persa com a mètode per executar criminals i s’estén pels països pròxims. Alexandre el Gran l’exporta a l’imperi romà el segle IV aC.

Els malalts morien al cap de 24 – 36 hores d’haver-los penjat per deshidratació i per asfíxia, causada per la posició del cos a la creu. Els romans lligaven els penjats a la creu, o els hi clavaven un clau a cada mà sobre la fusta horitzontal i un als peus sobre la fusta vertical.

Un cop penjat a la creu, Jesús mor per hipovolèmia i hipòxia. Com triga a morir, un soldat romà, potser compadint-se del dolor que pateix Jesús, li clava una llança, que potser li causa una ruptura cardíaca i la mort immediata.