Julieta Lanteri (1873 – 1932) fou la primera lluitadora pels drets de les dones a Amèrica del Sud. (Fig.1). El seu activisme infatigable fou el que li causà la mort.

Havia nascut a Itàlia, però la família emigrà a l’Argentina quan tenia 6 anys, per instal·lar-se a Buenos Aires. Va estudiar el batxillerat al Colegio Nacional de La Plata i la seva matrícula fou admesa a la Facultat de Medicina de Buenos Aires, perquè la seva petició fou aprovada pel degà de la Facultat, Dr. Leopoldo Montes de Oca. Acaba els estudis el 1898, essent la quinta noia que estudia medicina a Argentina.

Amplia els seus estudis a l’Hospital Ramos Mejía i després exerceix com a metge a l’Assistència Pública Argentina. El 1904, funda amb la Dra. Cecilia Grierson, la primera dona que obté el títol de metge, l’Asociación Universitaria Argentina, que té l’objectiu de facilitar l’accés a l’educació universitària a les noies que ho desitgin.

El 1906, decideix lluitar en defensa del dret de les dones, en el Congrés Internacional de lliure-pensament que té lloc a Buenos Aires. En aquella reunió, Julieta s’afilia al Centro Socialista Feminista, impulsat per la metgessa argentina Alicia Moreau, i descobreix la necessitat de lluitar per obtenir la igualtat de sexes, en política i en la vida social.

El 1910, se celebra a Buenos Aires el Primer Congreso Femenino Internacional en el que Julieta presenta una ponència sobre prostitució on acusa les autoritats de permetre-la i de lucrar amb aquesta pràctica.

Aquest Congrés va ser un dels primers actes de lluita feminista compromesa per superar les condicions d’inferioritat en que viuen les dones.

Julieta troba constantment obstacles en el seu camí pel fet de ser dona. El 1909, es presenta per ocupar una plaça a la càtedra de Malalties mentals i és rebutjada per ser immigrant. Fa els tràmits per nacionalitzar-se i torna a fer la sol·licitud, però llavors se li denega el càrrec per ser dona.

Julieta tracta d’inscriure’s el 1911 al padró electoral per poder votar en les eleccions. Va arribar a presentar una queixa al tribunal de justícia perquè el funcionari del registre no la va acceptar. El jutge que va tenir el cas no li va poder negar la inscripció, per això Julieta va ser la primera dona argentina que va votar (Fig.2), molts anys abans que l’establiment del sufragi universal, el 1947.

Menys sort va tenir en política, perquè no va aconseguir ser elegida per a la càmera de diputats, malgrat que el seu programa era molt progressista: igualtat civil de fills naturals i fills en el matrimoni, sufragi universal, igualtat salarial, abolició de la pena de mort, dret de divorci i abolició de la prostitució (Fig.3).

No és d’estranyar el mal resultat de Julieta Lanteri, perquè només votaven els homes. Julieta liderava el Partit Feminista Nacional.

Julieta mor el 23 de febrer de 1932 als 58 anys aixafada per un vehicle conduit per un home d’un partit d’extrema dreta, que havia comés molts assassinats. No obstant la policia va considerar que havia estat un accident.

Google li va dedicar un doodle (Fig.4) quan es complien 150 anys del seu naixement.

Referències

Araceli Bellota, Julieta Lanteri. La pasión de una mujer, Editorial Planeta

Federico Pérgola. Julieta Lanteri, una pionera. Rev Argent. Salut Pública, 2017; 8 (39): 40 -41.

Araceli Bellota, J. Matesanz. Julieta Lanteri, primera sufragista de América Latina. Todo es Historia. 1990;278:76-82