El Dr. Alter ha participat amb el màxim protagonisme en el descobriment del virus de l’hepatitis B (VHB) i del virus de la hepatitis C (VHC), i ha contribuït en aportar alguns dels mitjans que han determinat que la infecció per aquests dos virus hagi deixat de ser un problema mèdic greu. La capacitat per fer el diagnòstic d’aquestes infeccions i la disponibilitat de fàrmacs actius per tractar-les han canviat l’Hepatologia. La primera causa de mort de les malalties hepàtiques era fins fa pocs anys la cirrosi i el carcinoma hepatocel·lular causats pel VHC. Avui aquestes malalties han desaparegut en el món occidental, ja que disposem de tractaments amb capacitat d’eradicar aquests virus.

Blumberg (Fig.1) va descobrir amb Alter, quan aquest era un metge resident, l’antigen de superfície del VHB en el sèrum d’un aborigen australià, d’aquí el nom d’antigen Austràlia que li van donar, abans de saber que corresponia a una part del virus. Era l’any 1966. Per aquesta troballa li van donar a Blumberg el premi Nobel l’any 1976 (veure aquesta entrada del blog). A Alter (Fig.2) li van donar el premi Nobel l’any 2020 juntament amb el viròleg Michael Houghton. Houghton havia caracteritzat el genotip del VHC present en el sèrum de malalts que havia recollit Alter en un estudi prospectiu d’hepatitis no A no B post-transfusional.

Alter sabia que, en aquests sèrums, hi havia un virus capaç de causar hepatitis, però diferent dels altres virus coneguts que provoquen hepatitis, perquè amb Robert Purcell l’havia transmès a ximpanzés (Fig.3).

Harvey Alter era jueu, amb un humor jueu molt notable. Jo he tingut la sort de sentir-lo en tres conferències i en les tres va començar amb un acudit, bastant llarg i que va provocar rialles en tota l’audiència. Quan van acabar de riure, ell va començar amb la seva xerrada. Sempre ho feia igual i sempre agradava, i la xerrada era també brillant.

Alter va començar la carrera de medicina a la Universitat de Rochester, NY, el 1956. Graduat el 1960 amb 25 anys, fa un any d’internat a Seattle, i la residència de 1961 a 1964 al National Institute of Health (NIH), a Bethesda, Maryland. Finalment fa un any d’Hematologia clínica a l’Hospital de la Universitat de Georgetown.

El 1969, ingressa en el Departament de Medicina Transfusional del NIH on serà cap de la secció de malalties infeccioses, i més tard director associat de Recerca.

A mitjans dels anys 70, comença un estudi prospectiu sobre l’hepatitis post-transfusional, en el que demostra que les hepatitis post-transfusionals no són hepatitis A, ni hepatitis B, per això les denomina hepatitis no A no B. Amb la demostració que la injecció de sang de malalts amb hepatitis post-transfusional no A no B provoca l’aparició d’hepatitis en els ximpanzés, demostra que la malaltia és de causa vírica.

La disponibilitat d’un test d’anticossos contra l’antigen del VHC permet introduir un mètode de cribratge dels donants de sang, útil per la prevenció de casos d’hepatitis post-transfusional, eliminant la sang dels donants positius.

Houghton pot caracteritzar el gen del VHC el 1988, només 10 anys després que Alter demostrés l’existència d’aquest virus. El premi Nobel arribaria 22 anys més tard.

Alter havia conegut Blumberg quan feia l’últim any de residència a Bethesda. Els dos estaven interessats en el polimorfisme de les lipoproteïnes. Estudiaven la formació d’anticossos en els malalts transfosos mitjançant la immunodifusió d’Ouchterlony.

Observen en una placa una línia de precipitació que es tenyia de vermell entre un pouet que contenia sèrum d’un aborigen australià i un pouet amb sèrum d’un leucèmic (Fig.4). Va interpretar-se que el multi-transfós tenia anticossos contra un antigen del maori, al que van denominar antigen Austràlia. Un antigen idèntic al del maori el van trobar en una infermera quan va fer una hepatitis, i no el tenia abans. L’anticòs el van trobar sovint en malalts transfosos. L’observació de la infermera va fer suposar a Blumberg i a Alter que havien trobat un marcador de l’hepatitis. Més endavant van saber que era l’antigen de las coberta del VHB.

Referències

Adrien Reuben. The thin red line. Hepatology 2003; 36 (3): 770 – 773.

Harvey J. Alter. The road not taken or how I learned to love the liver: A personal perspective on hepatitis history. Hepatology, 2014; 59 (1),: 4-12.