Marcello Malpighi (Fig.1) era un metge i naturalista italià que va donar sentit al microscopi, l’aparell que havien inventat l’holandès Zacharias Janssen (Fig.2) el 1590. Amb el microscopi, Malpighi va descobrir com eren els teixits vius i va establir el fonaments d’una nova disciplina científica, la histologia o anatomia microscòpica.

El nom de Malpighi forma part d’un gran nombre d’epònims, ja que fou el primer que descrigué un gran nombre d’estructures anatòmiques microscòpiques, com la capa basal de la pell, els corpuscles del ronyó i de la melsa.

Neix a Crevalcore, un poblet pròxim a Bolonya. El 1644, quan té 17 anys, entra a la Universitat de Bolonya a estudiar medicina, però ha d’interrompre els seus estudis ja que la mort dels seus pares l’obliga a cuidar els seus vuit germans menors. Reprèn els estudis el 1649 i es pot graduar el 1653, quan té 25 anys.

És nomenat professor de Medicina pràctica de la universitat el 1656. Aquell mateix any li ofereixen una càtedra de Medicina teòrica a la universitat de Pisa, però només hi està tres anys i torna a Bolonya, on segueix investigant.

Es guanya l’hostilitat dels seus col·legues amb les seves observacions al microscopi, que fan rectificar les idees galèniques. Descobreix l’estructura interna del pulmó, descrivint-la com un conjunt de vesícules aèries (alvèols) rodejats per vasos sanguinis. Publica la seva troballa el 1661: De pulmonibus. Observationes anatomicae.

El 1663, l’inviten a ocupar una càtedra a la Universitat de Messina, on hi passa 4 anys. Allà demostra que tots els òrgans estan formats per la unió de diversos teixits i cada teixit per l’associació d’elements que no es veuen a simple vista.

Identifica les papil·les gustatives de la llengua, descriu el nervi òptic i els glòbuls vermells, estudia les estructures de la pell i l’anatomia microscòpica del ronyó, demostra que la bilis és secretada pel fetge i no per la bufeta de la fel, i descarta que hi hagi una bilis negra i una de groga.

Publica un gran nombre de llibres on descriu les seves troballes. La seva capacitat de descriure nous elements del cos humà no té límits. Inicia també la disciplina de l’Embriologia estudiant els embrions de pollet, la de la Medicina forense estudiant les empremtes dactilars i l’Entomologia pels seus estudis de l’anatomia interna dels invertebrats.

El 1667, torna a Bolonya des d’on col·labora amb la Royal Society, que el designa membre honorari.

Segurament Malpighi és un dels savis italians més importants i més reconeguts. Un monument de bronze es va col·locar el 1897 a la plaça principal del poble on va néixer (Fig.3).

També s’han editat diversos segells postals amb la seva cara (Fig.4).

Referències

Xavier Bellés. Marcello Malpighi (1628-1694) primer gran anatomista de insectos. Boln. S.E.A., n1 41 (2007): 476

Rafael Romero Reveron. Marcello Malpighi (1628-1694), Fundador de la microanatomía. International Journal of Morphology, 2011: 29(2):399-402.

P. Scarani et al. A founding father of modern anatomic pathology. Am J Sug Pathol.,1994; 18 (7): 741 – 746.