Pasteurians és un terme que s’aplica als deixebles de Louis Pasteur que van tenir una vinculació laboral, més o menys llarga, amb l’Institut Pasteur. Tot i que alguns no eren francesos, com Elie Metchnikoff i Waldemar Haffkine, russos, i Alexandre Yersin, suís, la majoria sí que eren francesos i se sentien com un sector intel·lectualment privilegiat. Ser pasteurià implicava un nivell molt alt de preparació en el camp de la bacteriologia i, en la major part dels casos, haver realitzat un treball interessant des del punt de vista acadèmic i de gran utilitat social.

Emile Roux va ser un gran científic, un docent excel·lent i un bon gestor (Fig.1). L’excel·lència científica de Roux es demostra amb la seva fabricació de la toxina antidiftèrica, però també en el seu treball de producció de la vacuna de la ràbia i la vacuna antitetànica.

La seva qualitat docent es va demostrar en la direcció del curs de bacteriologia, el primer que es va celebrar al món. El primer es va fer el 1889, quatre mesos després de la inauguració de l’Institut Pasteur (Fig.2). El curs durava de 5 a 6 setmanes, tenia 30 lliçons, amb classe diària, i començava a les 13h per permetre als internes d’hôpital complir amb la seva feina a l’hospital. Es va denominar Cours de Monsieur Roux. Inicialment bianual, a partir de 1910 es va fer cada any fins 1914, quan en motiu de la Guerra Mundial va deixar de celebrar-se.

Cada alumne disposava del material necessari i d’un microscopi per poder fer pràctiques en solitari (Fig.3).

El curs va tenir un èxit espectacular, si atenem el nombre d’assistents (Fig.4).

La seva habilitat en la gestió va convèncer Pasteur, que el considerava el més capaç dels seus col·laboradors. Roux va succeir en la direcció de l’Institut a Emile Duclaux, quan aquest va morir el mes de maig de 1904. El sots-director de Roux fou Metchnikoff (1845 – 1916).

Roux deixa la seva recerca personal per dedicar-se a la direcció, tant científica, com administrativa i financera, que exerceix amb mà de ferro. Crea un laboratori de Malalties Tropicals amb els diners del premi Nobel d’Alphonse Laveran (1845 – 1922) per haver descobert l’agent causal de la malària.

També crea l’Institut del radi, amb diners aportats pel gran mecenes Daniel Iffla, que dirigirà Marie Curie (1867 – 1934).

Quan comença la Primera Guerra Mundial, Roux obre l’Institut Pasteur al servei de la sanitat militar. Els laboratoris de l’Institut s’encarreguen de fabricar sèrum antitetànic, anti-gangrenós, anti-disentèric, així com vacuna anti-tifoide.

El 1920, Roux crea un laboratori on es preparen sèrums terapèutics, més ben purificats, que minimitzen les reaccions sense modificar la seva immuno-genicitat.

També crea diverses filials de l’Institut Pasteur en ciutats, capitals de les antigues colònies franceses. Posa com a directors mèdics a metges militars de les tropes colonials formats a l’escola pasteuriana.

Roux havia nascut el 1853 en una família culta. El pare era director d’una escola. És el vuitè de 10 germans. Als 19 anys, es matricula a la facultat de Medicina de Clermont-Ferrand, on té com a professor Emile Duclaux (Fig.5), que li fa conèixer la teoria dels germens, que ha après de Pasteur. Roux ha d’acabar els estudis a Paris, ja que en la Facultat de Medicina de Clermont només es fan els tres primers cursos.

Duclaux proposa a Roux ser el seu ajudant, preparant les classes pràctiques que dona a l’Hôtel-Dieu. Roux s’apassiona amb la nova ciència que exposa Pasteur i s’integra com a preparador, on col·labora amb Chamberland (1851 – 1908) i Louis Thuillier (1856 – 1883) estudiant el còlera de les gallines i l’àntrax dels xais, buscant vacunes per prevenir la malaltia que delma el bestiar.

Roux organitza la demostració pública de la vacuna contra l’àntrax a Pouilly-le-Fort amb la vacuna que prepara Pasteur, utilitzant l’exposició a l’oxigen per atenuar la virulència bacteriana. Abans de començar la prova, Pasteur canvia de vacuna, fent servir la que ha preparat Toussaint amb bicromat de potassi per desactivar el bacteri. La demostració és espectacular. La vacuna és eficaç, però Pasteur no confessa que la vacuna que ha fet servir no és la seva sinó la de Toussaint (veure aquesta entrada del blog de 8/9/22).

Referències

Simonet, M. (2018). Monsieur Roux, un bienfaiteur de l’humanité. Biologie et Histoire, 345, 51-60.

Annick Perrot, Maxime Schwartz. Pasteur et ses lieutenants. Roux, Yersin et les autres. Odile Jacob, Paris, 2013.

Jean-Marc Cavaillon, Sandra Legout. Duclaux, Chamberland, Roux, Grancher, and Metchnikoff: the five musketeers of Louis Pasteur. Genes and Immunity, 2019, 20 (5), pp.344-356. 10.1038/s41435-019-0064-1.

Jean-Claude Debongnie. Pasteur (1822-1895) et les pastoriens. Louvaine Med., 2021;