Cubà de naixement, estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona i es llicencia el 1874. L’any següent, es doctora a Madrid el 1878 amb la tesi Anatomía y fisiología patológica de la pulmonía (Fig.1).

Tot seguit, se’n va a Paris per ampliar els estudis d’Anatomia, Obstetrícia i Pediatria. Passa un temps amb el Pr. Eugène Bouchut (1818 – 1891) (Fig.2), cap del servei de Pediatria de l’Hôpital des Enfants Malades. Torna a Barcelona i introdueix els conceptes d’higiene i profilaxi de les malalties infeccioses que ja es coneixen a Europa.

El 1886, obre un consultori per atendre nadons i infants amb la voluntat de combatre la malnutrició infantil i aconsellar com tenir cura dels infants, Vidal Solares duu a Barcelona el que anys abans ha après a París. El 15 de maig de 1890, el seu consultori es transforma, amb l’ajuda de la monja Mercedes Viza, en el primer centre de Catalunya que atén exclusivament nens: “Hospital dels Nens Pobres”, instal·lat al carrer del Consell del Cent de Barcelona, atès per les monges de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül i dirigit per Vidal Solares fins a la seva mort (Fig.3). L’Hospital es converteix en la primera “Gota de llet”, on es recull llet de donants per repartir-la a nens de mares que no tenen llet (veure aquesta entrada del blog de 2/6/22). Encara existeix, com un hospital de barri, sense la paraula “pobres” que tenia al principi.

L’activitat assistencial de Francesc Vidal i Solares no es limita a una sola especialitat i s’estén a la Pediatria, l’Obstetrícia i la Ginecologia sempre pensant en l’aspecte higienista i amb una constant preocupació per introduir els nous corrents científics i els darrers avenços de la Medicina que arriben d’Europa. Aquesta diversitat es trasllada, igualment, a les seves activitats i a l’obra escrita.

El 1888, funda la revista Archivos de Ginecopatía, Obstetricia y Pediatría, anys més endavant subtitulada com a Órgano del Hospital de Niños Pobres, de la que Vidal Solares n’era el director i el propietari. EI 1917, li afegeix un segon subtítol que es manté fins a la seva desaparició, que coincideix amb la seva mort: Medicina y Cirugía de la infancia. La publicació, tot i estar lligada a un sol personatge, s’obre a d’altres metges del seu entorn com Carbonell i Solés, Sebastià Recasens i Pere Nubiola.

Gran divulgador de les modernes idees que arriben d’Europa, Vidal i Solares les difon a través de fulletons i publicacions com Consejos prácticos sobre puericultura e higiene de la infancia (Fig.4). Aquesta obra, que conté 170 aforismes de Pediatria, es presenta al Concurs Universal de la Infància, celebrat a París el 1903 i és premiada per la Sociedad Española de Higiene i per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya. El 1880, ja havia estat premiat per la Real Academia de Medicina de Madrid pel seu Carácteres histológicos y clínicos diferenciales entre el lupus, el epitelioma y el cáncer ulcerados: Estudio comparativo de su tratamiento.

Algunes de les seves publicacions es reediten com la que tracta la higiene de la dona durant l’embaràs, el part i el puerperi. L’obra, amb més de 8 edicions, es considera un manual sobre el part i es recomana per a l’estudiant de medicina i les llevadores (Fig.5).

El 22 de juny de 1915, set anys abans del seu traspàs i en reconeixement de la seva obra, l’Ajuntament de Barcelona distingeix Francesc Vidal i Solares com a fill adoptiu de la ciutat.

Referències

Escudé, M. El Inicio de la pediatría hospitalaria en Cataluña: la obra asistencial y cientifica del Dr. F. Vidal Solares. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 1984.

Pedro Brunet, J. El Dr. Francisco Vidal Solares: su biografia y aportación a la Medicina y a Barcelona. Suplemento Archivos Médicos, 1977; 20(232): 84-1.