El passat dia 5 de juny, dilluns de la Pasqua Granada, vaig anar a Reus a fer la presentació del llibre, “Josep Laporte, la grandesa d’un estil de fer política”, al Teatre Fortuny, convidat per l’alcalde Carles Pellicer. Presidien l’acte l’alcalde i el Dr. Andreu Pujol, professor emèrit de la Facultat de Medicina de la Rovira Virgili (Fig.1).

Vàrem fer el ple. Noranta-cinc assistents, que omplien la sala que es va utilitzar per fer la presentació. La majoria d’ells van demanar un exemplar del llibre.
Vaig explicar en primer lloc el perquè i el com del llibre. Seguidament, què va fer el Dr. Laporte a la conselleria de sanitat, i finalment vaig exposar alguna proposta d’acció a desenvolupar (Fig.2).

El llibre forma part de la col·lecció de llibres que edita el Col·legi de Metges de Barcelona dedicats al personatge a qui es dedica l’any en homenatge a la seva activitat en vida. S’han editat els següents llibres en homenatge de Josep Trueta (1997), A. Pedro Pons (1998) , Dr. Giné i Partagàs (2003), Josep Alsina Bofill (2004), Pere Calafell (2007), Pere Piulachs i Oliva (2008), Jaume Ferran (2021) (Fig.3).

El llibre del Dr. Laporte té la particularitat que no és una biografia convencional, sinó la suma de 28 capítols breus en els que els autors, persones que han treballat amb ell o l’han conegut, exposen la seva opinió sobre el Dr. Laporte i l’impacte que els hi va causar el personatge, així com les característiques personals de Laporte que més els van impressionar. D’aquesta forma, els editors tractaren de donar una visió calidoscòpica d’un personatge polièdric.
Laporte va ser un home d’una eficàcia extraordinària. Fa la reforma de l’Atenció Primària, transformant una activitat de 2 hores, individual i sense connexió entre els metges, en una jornada de sis hores en un centre sanitari, el CAP, on hi ha històries clíniques i es fan sessions clíniques.
Després reforma els hospitals, creant càrrecs de gerent per dirigir-los. Com que no té prou centres transferits de l’Insalud, ha de tirar dels hospitals de mútues, ordres religioses i ajuntaments per poder donar assistència a tota la població de Catalunya. Crea amb aquests centres la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP), que ha permès que qualsevol ciutadà de Catalunya tingui un hospital, on podrà ser atès, a menys de 30 Km del seu lloc de residència.
Com que les regions més extremes de Catalunya, la Terra Alta i la Vall d’Aran, no tenen hospital, en crea dos de nous, el de Mora que atén malalts del Priorat, Terra alta i Terres de l’Ebre (ALTEBRAT) i el de Viella, que és a la vegada un CAP i un Centre geriàtric.
Crea l’Institut Català de la Salut (ICS) per gestionar els serveis sanitaris de caràcter assistencial de la Seguretat Social, i l’ICASS (Institut Català de Serveis Socials).
Prepara i posa en marxa un seguit de programes per actuar en temàtiques concretes: a) de donació de sang, b) d’hemodiàlisi , c) de trasplantaments d’òrgans, d) de diabetis, e) de SIDA; f) de vacunacions, g) de drogodependència, h) de tabaquisme, i) de vida als anys.
En definitiva, va ser el seny ordenador de la sanitat catalana, un mestre estimulant pels seus col·laboradors. Les mancances de l’obra del Dr. Laporte degut a un pèssim finançament de la sanitat transferida no les hi podem atribuir a ell, per no haver sabut obtenir més diners de Madrid. Tampoc els polítics que l’han succeït ho han sabut fer. Tampoc han arribat diners pel tren de rodalies, ni per ampliar l’aeroport ni per pagar les reformes de les coses que no funcionen.
Crec que el Dr. Laporte mereix més que l’homenatge que li hem fet durant l’any que es complia el centenari del seu naixement. Hauríem de tenir prou decisió per fer algunes coses que permetin que el nom d’un metge arribi a més gent. Una d’elles és posar el seu nom a un carrer. Això ja ho hem sol·licitat a l’Ajuntament de Barcelona, però segurament haurà d’esperar. Només Reus té un carrer ample que porta el nom del Dr. Laporte. Les ponències del Nomenclàtor de les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona s’haurien de posar les piles i fer com ha fet Reus, que és la única ciutat de Catalunya que li ha dedicat una avinguda.
Hauríem de posar el nom del Dr. Laporte a un hospital o a un CAP d’una ciutat gran. El que fa més per recordar un personatge és estar obligat a dir el seu nom d’una manera regular i contínua. Això només passa amb els centres sanitaris, on tots els ciutadans d’una certa edat han d’anar-hi sovint.
Finalment m’agradaria que es creés un Memorial Josep Laporte, que consistís en un acte solemne al paranimf de les cinc facultats de medicina de Catalunya, el dia 18 de març, el dia del seu aniversari, de reconeixement al Dr. Laporte, amb el discurs hagiogràfic d’un catedràtic de medicina, i algun acte, documental cinematogràfic, cor de música, cultural d’una altra mena, relacionat amb el personatge. Aquell dia, en la classe d’una assignatura important, p.e. Farmacologia, el professor dedicaria 15 minuts de la classe a parlar d’una manera que els estudiants trobin amena sobre Laporte. Seria factible un acte compartit de les cinc universitats?, cada any? Provem-ho.
Referències
X. Trias, M. Bruguera, J. Arques (editors). Josep Laporte, la grandesa d’un estil de fer política. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 2022.
L. Bohigas. Conseller Josep Laporte: una política sanitària per a Catalunya, 1980 – 1988. Departament de Salud, Generalitat de Catalunya 2022.