Alexander Gordon va néixer el 1752 a la granja de Milton of Drum, Aberdeenshire, a unes nou milles a l’oest del centre de la ciutat d’Aberdeen. Tenia un germà bessó. Entre 1771 i 1775, estudia un Màster d’arts a la Universitat d’Aberdeen, per poder estudiar després medicina.

Aberdeen en aquell moment no tenia classes regulars de pregrau en medicina i la universitat no atorgava títols de medicina, per la qual cosa es va inscriure a l’escola de medicina a Leiden, Holanda, una de les principals escoles de medicina d’Europa (veure aquesta entrada del blog de 29/06/22) i una destinació favorita dels escocesos per estudiar medicina. Acaba el 1779 i assisteix durant un any a Edimburg, a les conferències de l’anatomista Alexander Monro Secundus, un dels escocesos formats a Leiden.

El 1780, aprova l’examen del gremi de Cirurgians i s’allista, amb 28 anys, a la Royal Navy com a cirurgià. El mes d’abril de 1785, es retira de la marina amb la meitat de la paga i es queda nou mesos a Londres com a resident al Store Street Lying-in Hospital. Allí assisteix a conferències sobre el part impartides pels obstetres Thomas Denman i William Osborne, famosos en aquell temps, i adquireix experiència pràctica assistint a parts.

Conscient que no hi ha cap obstetre en exercici a Aberdeen, hi torna a finals de 1785, i ocupa el lloc de metge al Dispensari municipal d’Aberdeen el febrer de 1786. Aquest lloc implicava visitar pacients al Dispensari i a casa seva, com faria un metge de capçalera.

Entre desembre de 1789 i març de 1892, apareixen a Aberdeen, quasi simultàniament, dues epidèmies, una d’erisipela i l’altre de febre puerperal. De febre puerperal no n’hi havia hagut anteriorment a Aberdeen, però Gordon n’havia vist casos a Londres. Va afectar dones que havien parit a casa, a Aberdeen o en els pobles veïns, ateses per llevadores privades, però paradoxalment, no les que van parir a l’hospital.

Gordon, que era el metge de capçalera de totes aquestes dones, però no feia els parts, prenia sistemàticament notes dels detalls de totes les visites a les dones amb febre puerperal, fins i tot el nom de les llevadores que havien atès els casos i l’ordre en que havien fet les visites.

Va observar que cada cas amb febre havia estat atès per una llevadora que havia atès abans una dona amb febre puerperal. Va concloure que les llevadores que havien atès el part d’aquestes malaltes, transmetien la malaltia d’una pacient a una altra, i va publicar aquestes troballes al seu article de 1795 “Tractat sobre la febre puerperal epidèmica d’Aberdeen” (Fig.2).

Sobre la base d’aquestes conclusions, va advertir que la propagació es podria limitar mitjançant la fumigació de la roba i cremant la roba de llit utilitzada per les dones amb l’afecció i amb neteja de metges i llevadores. També va reconèixer una connexió entre la febre puerperal i l’erisipela, una infecció cutània que després es va demostrar que era causada pel bacteri Streptococcus pyogenes, el mateix organisme que causa la febre puerperal. El seu article va donar una idea de la naturalesa contagiosa de la sèpsia puerperal mig segle abans de les publicacions més conegudes d’Ignaz Semmelweis i Oliver Wendell Holmes, i uns vuitanta anys abans que s’entengués clarament el paper dels bacteris com a agents infecciosos.

Gordon va tractar la malaltia amb sagnies i purgues, remeis habituals a l’època per a les afeccions inflamatòries, però també va destacar la necessitat de neteja per part dels assistents mèdics i d’infermeria, que no era generalment acceptada en aquell moment.

Va considerar que la causa de la sèpsia puerperal era un “contagi o infecció específics” més que una “constitució nociva de l’atmosfera”, una referència a la teoria del miasma que era la causa generalment acceptada d’aquestes malalties. Va especular que la malaltia es va transmetre per “partícules pútrides” i va explicar que “després del part, la matèria infecciosa és admesa fàcilment i abundantment pels nombrosos orificis del canal del part que estan oberts per absorbir-la”.

Les seves opinions sobre la prevenció també eren innovadores. Va escriure “La roba i la roba de llit del pacient s’han de cremar o purificar a fons; i les infermeres i els metges s’han de rentar acuradament i fumigar adequadament la seva roba abans de tornar-la a posar”. Aquestes recomanacions es van veure influenciades per l’èxit del cirurgià naval James Lind (1716–94) i del cirurgià militar Sir John Pringle (1707–82), que havien millorat el resultat de les malalties infeccioses amb la introducció de millores sanitàries a la Royal Navy i l’exèrcit britànic, respectivament. En el seu tractat, Gordon cita les obres de cadascun d’ells.

Gordon havia nomenat els pacients i les llevadores al seu Tractat, i això l’havia fet impopular entre ambdós grups. Les llevadores que van ser mencionades van considerar que el llibre de Gordon atemptava contra el seu honor i la seva professionalitat i deia una d’elles que “va aixecar un odi contra la meva pràctica…”.

Gordon es va adonar dels riscos que comportava divulgar els noms, escrivint “Vaig veure el perill de revelar el secret fatal”. Quan les llevadores i les dones d’Aberdeen es van tornar contra ell, va descriure amargament “el tracte poc generós que vaig rebre per part d’aquell mateix sexe els sofriments del qual em vaig esforçar tant per alleujar”. Al final del seu temps a Aberdeen, els seus pacients, les llevadores, els companys metges i el públic d’Aberdeen s’havien tornat obertament hostils cap a ell.

La demostració clara de Gordon de la naturalesa contagiosa de la febre puerperal i la seva defensa de la desinfecció de les mans i la roba dels assistents mèdics es va publicar 48 anys abans de The Contagiousness of Puerperal Fever (1843) per Oliver Wendell Holmes. Holmes va citar i va donar un generós crèdit a Gordon. Ignaz Semmelweis va publicar la seva obra fonamental Die Aetilogie der Begriff und die Prophylaxis des Kindbettfiebers, 66 anys després del Tractat de Gordon, i no va fer cap menció a Gordon ni a la seva obra.

Gordon va deixar Aberdeen el 1795 quan va ser reclamat per la Royal Navy, amb motiu de la guerra franco – britànica, servint com a cirurgià a l’HMS Adamant de gener a abril de 1796, i a l’HMS Overyssel fins a l’agost de 1799.

Va contreure tuberculosi pulmonar i va tornar a la granja del seu germà James a Logie, Aberdeenshire, on va morir als 47 anys el 1799.

Referències

PN Bennet. Alexander Gordon (1752 – 1799) and his writing: insights into medical thinking in the late eighteen century. J R Coll Physicians Edimb, 2012; 42: 165 – 171.

L.Smith. Dr. Alexander Gordon of Aberdeen. J Fam Plann Reprod Health care, 2010; 36 (4): 253- 254.

PM Dunn. Dr. Alexander Gordon (1752 – 1799) and contagious puerperal fever. Arch Dis Child Fetal Neonatal, 1998; 78: 232 – 233