Bier fou un dels grans cirurgians alemanys de finals del segle XIX i principis del XX (Fig.1). Inventor del casc metàl·lic militar per protegir dels traumatismes cranials, va ser l’introductor del bloqueig medul·lar per efectuar intervencions a les extremitats inferiors i també de l’anestèsia regional intravenosa.

Neix a Waldeck en una família benestant. Comença els estudis de medicina el 1881 a la Universitat Humboldt de Berlin, passa després a la de Leipzig i els acaba a la universitat de Kiel, on es gradua el 1886.

La seva primera feina és la de metge de família en un poble vora de Kiel, Geltorf. Al cap de poc temps es decideix fer-se cirurgià, per això comença a fer la residència a Kiel sota el mestratge de Friedrich von Esmarch (veure aquesta entrada del blog de 16/12/21), que li ensenya a operar i a donar classe als alumnes.

El 1894, accepta l’oferiment de la Universitat de Kiel per una plaça de professor de cirurgia.

El 1898, coneix Heinrich Quincke (1842-1922) (Fig.2). Graduat de la Universitat de Berlín el 1863, Quincke es converteix ràpidament en un destacat internista, i un reputat neuròleg. El 1872, enginyosament se li acut tenyir LCR de gossos per poder rastrejar el seu flux. L’any següent, és nomenat professor de Medicina Interna a la Universitat de Berna.

Durant els següents 15 anys, Quincke investiga l’edema, la hipertensió intracranial, la hidrocefàlia i altres temes relacionats. Se centra no només en el tractament, sinó també en el diagnòstic.

Quincke ensenya Bier a fer puncions lumbars, procediment que es converteix en indispensable pel diagnòstic de les meningitis.

Examina si la injecció intratecal de 15mg de cocaïna, que es considerava en aquell temps un anestèsic local, provocava anestèsia. Bier comprova que es produeix una anestèsia per sota del nivell de la punció.

Aprofita aquesta observació per fer anestèsies espinals per operar les extremitats inferiors, malgrat l’inconvenient de causar nàusees i vòmits després de la punció i un mal de cap força notable, que atribueix a la pèrdua de LCR.

Més tard, posa a punt l’anestèsia regional injectant un anestèsic a una vena de l’extremitat inferior per sota d’un torniquet que evita que l’anestèsic injectat es distribueixi per tot el cos.

El 1907, a la mort del professor Ernst von Bergmann, accedeix a la càtedra de cirurgia de la universitat de Berlin.

Quan comença la Primera Guerra Mundial, ingressa a l’exèrcit alemany com a cirurgià consultor. Dissenya un casc metàl·lic militar que durà l’exèrcit alemany. Bier va suggerir que era especialment important que el coll, els laterals del cap i els ulls estiguessin sota la protecció del casc, per la qual cosa el disseny resultant va ser una calota de generosa grandària proveïda d’una enorme ala que el circumval·lava fins a l’alçada de les temples. De la mateixa manera, una gran visera protegiria el front i els ulls del soldat tant de la metralla com de les runes, i fins i tot del sol i la pluja (Fig.3).

El 1932, es retira a viure amb la seva família a Sauen, en un palau edificat al bosc.

Bier va ser metge de gent important, com Lenin i l’emperador Guillem II. Va operar d’apendicitis al primer president d’Alemanya, Friedrich Ebert, dues setmanes després que comencés la clínica. El malalt es va morir d’un xoc sèptic quatre dies després de la operació.

Quan Bier deixa el càrrec de cap de cirurgia de l’Hospital Charité de Berlin, és substituït per Ferdinand Sauerbruch el 1918.

Referències

M. Goerig. The versatile August Bier (1861–1949), father of spinal anesthesia. J. Clin. Anesth., 2000; 12 (7): 561-569.