Miquel

Les consultes de metges, una activitat gairebé desapareguda

Exvot pintat de la província de Guadalajara de 1859, que mostra una consulta de tres metges, discutint als peus del llit, mentre la filla de la malalta, que potser pateix una febre puerperal, resa a la Verge de la Soledat demanant una cura miraculosa.
Fig.1 Exvot pintat de la província de Guadalajara de 1859, que mostra una consulta de tres metges, discutint als peus del llit, mentre la filla de la malalta, que potser pateix una febre puerperal, resa a la Verge de la Soledat demanant una cura miraculosa.
Exvot italià del segle XIX on s'hi veuen dos metges comentant el cas mentre la filla de la malalta resa a sant Antoni Abat.
 Fig.2 Exvot italià del segle XIX on s’hi veuen dos metges comentant el cas mentre la filla de la malalta resa a sant Antoni Abat.

Aquests retaulons pintats mostren una consulta de metges en casos de malaltia greu, fet bastant habitual en la segona meitat del segle XIX i primera meitat del segle XX a Catalunya, però que es conserva en els territoris de l’entorn.

La consulta de metges consistia en una trobada de dos o més metges, usualment dos, que es feia a casa d’un malalt benestant i que organitzava el metge de capçalera del malalt, amb la conformitat d’aquest i de la família, quan no responia al tractament, o apareixia una complicació inesperada, o la malaltia empitjorava. Usualment era el metge de capçalera qui demanava ajuda a un company amb prestigi, generalment un catedràtic, amb dues finalitats: veure si el company amb prestigi trobava una solució, i si no la trobava, es demostrava a la família del malalt que estaven en una situació sense sortida, previsiblement terminal.

Normalment quan arribaven al domicili del malalt, el metge de capçalera i el consultor anaven a veure el malalt. El capçalera plantejava els problemes i l’expert veia el malalt, li feia algunes preguntes i tractava d’animar-lo. Després, en un altra cambra, el consultor parlava amb la família.

El consultor explicava que era un cas difícil, molt complicat, que el metge de capçalera l’havia portat molt bé, però el malalt havia arribat al seu final i només podien evitar que patís.

Les consultes mèdiques beneficiaven més al capçalera que al malalt. Era poc previsible que un metge, per prestigi que tingués, pogués trobar una solució en una visita curteta, però el metge de capçalera quedava exonerat de cap responsabilitat per l’evolució desfavorable de la malaltia. I la família quedava també resignada.

L’acte acabava quan el consultor cobrava i abandonava la casa amb l’agraïment de la família, que quedava convençuda que havien fet tot el possible pel malalt.

Les consultes són de l’època de quan només hi havia medicina privada i medicina de beneficència. Quan s’instal·la el Servei Nacional de Salut i hi ha hospitals, s’acaben les consultes. És millor portar el malalt greu a l’hospital. Allà ja el veuran diversos metges competents.

Quatre metges rodegen el llit on la malalta reposa. Potser els coixins que la mantenen incorporada volen donar la idea de que està dispneica. El fill de la malalta està agenollat al costat del llit pregant.
Fig.3 Quatre metges rodegen el llit on la malalta reposa. Potser els coixins que la mantenen incorporada volen donar la idea de que està dispneica. El fill de la malalta està agenollat al costat del llit pregant.

Deixa un comentari