Fou la organitzadora dels serveis sanitaris, d’infermeria i dels hospitals de campanya de l’exèrcit del General Ulysses S. Grant, en la guerra civil americana. Fou una heroïna pels caps militars i una mare pels soldats, que li deien “mamà Bickerdyke”.

Neix a Knox County, Ohio. Estudia infermeria en el Cincinnati Hospital, on hi treballarà alguns anys. L’any 1847 es casa amb un vidu, Robert Bickerdyke que mor el 1859. Viuen a Galesburg, Illinois, on ella es dedica a la “medicina botànica” que ha après a l’Oberlin College .

Quan comença la guerra civil té 44 anys (Fig.1) i es presenta voluntària per distribuir els subministraments mèdics per l’atenció als soldats ferits que ha recollit una congregació religiosa, l’església Congregacionista de Galesburg, després d’assistir a una reunió que la va impressionar.

La reunió és a l’església de Galesburg, on es llegeix la carta d’un soldat que està al front i explica coses tan terrorífiques que es va fer una col·lecta d’aliments i de diners.

Mary Ann es va presentar voluntària per dur-los a l’hospital militar que hi havia a Cairo, Illinois, població al sud de l’estat d’Illinois, avui abandonada i convertida en un lloc turístic, on conflueixen els rius Ohio i Mississippi (Fig.2). Impressionada per la pèssima atenció mèdica que rebien els soldats i les condicions higièniques dels hospitals militars, es queda a Cairo a cuidar, netejar i cuinar pels soldats, alhora que fa d’infermera.

És contractada per la Comissió sanitària de l’exèrcit de Grant, que la fa responsable de muntar hospitals de campanya per operar els ferits que ho necessitin i per tenir-los en observació per poder fer cures i aplicar tractaments (Fig.3). Quan l’exèrcit del general Grant marxa cap el sud, seguint el curs del riu Mississippi, Mary Ann els acompanya i segueix jugant-se la vida buscant ferits en el camp de batalla, per traslladar-los als seus petits hospitals de campanya.

Mary Ann era una dona entregada i exigent. No tolerava els militars i els metges incompetents. Alguns d’ells van arribar a dimitir per les denúncies de Mary Ann a la superioritat. Tenia la confiança de Grant i de qui el va succeir, el general Sherman, que reconeixien el valor i utilitat dels seus serveis i l’admiraven profundament (Fig.4).

Entre 1866 i 1867, treballa amb el Chicago Home for the Friendless, i el 1867, en relació amb un pla per instal·lar veterans a terres de conreu de Kansas. Va obrir una pensió a Salina, un poblet de Kansas, amb el suport del Kansas Pacific Railroad. L’empresa va fracassar. L’any 1869, va a la ciutat de Nova York per treballar per a la Junta Protestant de Missions de la Ciutat. El 1874, torna a Kansas, on vivien els seus fills que havien esdevingut ramaders, i es va fer visiblement útil per alleujar les víctimes de la plaga de llagostes.

La seva salut va empitjorant i li recomanen que vagi a un lloc amb millor clima. El 1876, Bickerdyke es trasllada a San Francisco, on va aconseguir, a través del senador John A. Logan, un altre mecenes de la guerra, un lloc a la Moneda dels Estats Units. Allà va dedicar un temps considerable a l’Exèrcit de Salvació i organitzacions similars. Treballa incansablement en nom dels veterans, fent nombrosos viatges a Washington per reclamar les pensions, i a ella, que mai havia cobrat, el Congrés li concedeix una pensió de 25 dòlars al mes el 1886. Va tornar a Kansas el 1887 i hi va morir el 1901, d’un accident vascular cerebral (Fig.5).

El 1952, Nina Brown publicà una biografia d’aquesta heroïna de la guerra civil americana editada per Little, Brown & Co, a Boston (Fig.6).

Referències

Mary Ann Bickerdyke, American medical worker. Britannica

Mary Ann Bickerdyke. Wikipedia.