Aquest és un dels cartells més coneguts de Ramon Casas, una de les personalitats del modernisme i una de les persones més conegudes de la Barcelona de principis del segle XX (Fig.1). Casas pertanyia a una família rica de Barcelona, vivia al Passeig de Gràcia i va ser una de les primeres persones de la ciutat que va tenir cotxe.

Era un dibuixant excel·lent i en la seva col·lecció de retrats al carbó hi figuren les persones més destacades de Barcelona (Fig.2).

Pintava també cartells publicitaris, el mes famós dels quals és el de l’Anís del mono (Fig.3).

El cartell de la sífilis era un cartell per fer conèixer el Sanatori per sifilítics, propietat del Dr. Abreu, ubicat al carrer Major de la Bonanova, 74, i on deia que feia un tractament radical i absolut de la sífilis (Fig.4).

No sé quin devia ser aquest tractament absolut de la sífilis, perquè encara no s’havia descobert el Salvarsan, el primer fàrmac amb una certa eficàcia en aquesta malaltia. El Salvarsan fou descobert per Ehrlich l’any 1906 (veure aquesta entrada del blog de 10/2/22), sis anys després de pintar Casas el cartell de la sífilis. Probablement oferia tractaments amb mercuri o amb guaiac, que s’utilitzaven abans del Salvarsan, i que tenien una eficàcia modesta.

El Dr. Abreu, que és qui fa l’encàrrec a Ramon Casas, no formava part dels dermatòlegs coneguts de la Barcelona d’aquells anys. Tenia la seva consulta al carrer Bergara.

El cartell tenia unes dimensions de 80 x 34 cm i es conserva actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. En la part alta del cartell es veu la paraula sífilis. La “S” té una forma de serpent, metàfora de la malignitat de la malaltia i de la manera silenciosa d’infectar. A la part inferior hi ha la publicitat: “curació absoluta i radical”, i l’adreça del sanatori.

Casas feu un cartell preparatori (Fig.5), amb llapis conté i pastel, amb la mateixa gitana semi-nua que es veu en la versió final del cartell.

Referència

Daniel Giralt-Miracle. Ramon Casas y el cartel, Barcelona, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, 2005