Alexandre el Gran va ser un personatge extraordinari. Malgrat no haver viscut més de 32 anys, va ser més poderós que cap altre home del seu temps. Era rei de Macedònia als 20 anys, a la mort del seu pare el rei Felip. En menys de 10 anys, derrota els perses i conquereix un imperi que s’estén fins a l’Índia.

Mor l’any 323 a.C., però la seva vida i les seves conquestes han sigut objecte de molts llibres escrits per investigadors de prestigi, començant la sèrie dels seus biògrafs amb Plutarc, l’autor de Vides paral·leles.

Un article recent escrit per un neuròleg català, Miquel Balcells Riba, conté una excel·lent recopilació dels fets que envolten la mort del rei i les causes a les que s’ha atribuït la mort. Cap de les diferents causes proposades (alcoholisme, febre tifoide o assassinat) és prou convincent.

Una d’aquestes possibles causes és una intoxicació en el banquet que va tenir lloc el 3 de juny al palau de Nabucodonosor II, rei de Babilònia. El rei Alexandre mor al cap d’una setmana del banquet amb un quadre de febre, dolor abdominal, cansament i paràlisi. Un toxicòleg neozelandès, Leo Schep, atribueix aquest quadre a una intoxicació per una planta coneguda com ballestera (Veratrum album), que també provoca la pèrdua de la parla.

Els grecs antics utilitzaven aquesta planta com emètic, perquè només és tòxica en dosis elevades. En aquest darrer cas, la mort es produeix relativament de pressa, no amb una agonia de bastants dies, com succeí a Alexandre el Gran. Aquesta discordança posa en dubte la teoria de la intoxicació.

Un investigador anglès, Andrew Chugg, proposa el 2005 la hipòtesi de que Alexandre el Gran morí de malària, perquè havia navegat durant dues setmanes abans de morir per aigües pantanoses, a les proximitats de Babilònia, on es podria haver infectat de malària, malaltia que explicaria que tingués febre intermitent.

L’última aportació en la cerca de la causa de la mort de l’emperador és de la Dra. Katherine Hall, neozelandesa (Fig.2), professora de la Universitat d’Otago, en un article a la revista “The ancient History Bulletin”. Hall proposa que Alexandre el Gran va morir per una síndrome de Guillain – Barré, en la seva variant de “Neuropatia axonal motora aguda”, que causa una paràlisi ascendent, des dels peus als músculs respiratoris, i provoca la mort per ofegament, sense cap alteració cognitiva. Sembla que quan Alexandre ja nota la paràlisi pot seguir durant ordres, fins el final.

Un fet destacat pels primers historiadors, com Plutarc, és que el cos del rei no es va descompondre fins passats set dies. Aquesta observació podria explicar-se amb el diagnòstic de síndrome de Guillain-Barré en el que, al final del procés, la respiració fos imperceptible per com seria de superficial, que no podia ser captada pels observadors, que cregueren que ja estava mort (Fig.3). Alexandre estava paralitzat, però com no feia moviments, la demanda d’oxigen estava al mínim, i va poder sobreviure encara uns dies amb una respiració imperceptible.

Hall reconeix que no té més arguments per defensar el seu diagnòstic retrospectiu i per tant no descarta que algun altre estudiós formuli alguna nova hipòtesi diagnòstica.

Referències

Miquel Balcells Riba. La muerte de Alejandro. Annals Sagrat Cor, 2021, 28 (2): 146 – 151.

Andrew Chugg. The journal of the Alexander the Great. The Ancient History Bulletin, 2005; 19 (3.4): 155 – 178.

Leo Schap et al. Was the death of Alexander the Great due to poisoning? Was it Veratrum album?, Clinical Toxicology, 2014; 52 (1 ) : 72-77.

Katherine Hall. Did Alexander the Great die from Guillain-Barré syndrome? The Ancient History Bulletin., 2018; 32 (3); 106 – 128.