Marie-Louise Lachapelle (1769 – 1821), Duges de soltera (Fig.1), era una llevadora francesa que té importància en la història de l’Obstetrícia perquè va arribar a directora del servei d’obstetrícia de l’Hôtel-Dieu de Paris, l’hospital més antic de la ciutat.

A més, va escriure un llibre, “Pratique des accouchements” (Pràctica de fer parts), que va ser el llibre de referència durant molts anys a França per aprendre i a ensenyar l’art de la llevadoria, nom antic per Obstetrícia (Fig.2).

La mare de Marie-Louise Duges era llevadora i ensenyà l’ofici a la seva filla de ben petita quan l’acompanyava si havia d’assistir a un part, de manera que ja era capaç d’assistir en solitari un part difícil quan només tenia 15 anys.

El 1775 la mare de Marie-Louise és nomenada llevadora en cap de l’Hôtel-Dieu (Fig.3).

Aquest hospital atenia pobres, el que explica que les seves condicions fossin precàries, i que la febre puerperal fos una complicació freqüent. Era l’hospital on es feien els parts a les dones sense recursos, ja que en aquell temps els parts es feien a casa i era la llevadora qui es desplaçava per assistir al part.

Amb ella col·laborava, a l’Hôtel-Dieu, el metge Denis-Claude Doulcet, que va ser el primer en descriure les manifestacions clíniques de la febre puerperal.

Marie-Louise Duges s’havia casat el 1792 amb el cirurgià Charles Bon Côme Langlet, conegut com Lachapelle, que treballava a l’Hôpital Saint-Louis de Paris. D’ell n’heretarà el seu cognom i amb ell va tenir una filla aquell mateix any. El marit mor als tres anys de casar-se, i la vídua ha de posar-se a fer de llevadora, ajudant la seva mare.

El 1796, el govern francès de Napoleó decideix traslladar la maternitat de l’Hôtel-Dieu a l’antic convent de Port-Royal i encarrega a Marie-Louise Lachapelle la responsabilitat de dirigir aquell servei. Aquesta maternitat de Port-Royal es converteix en un lloc per a la formació de llevadores de qualsevol lloc de França, que després d’un any d’estada a la maternitat fent pràctiques tornaven preparades al seu lloc d’origen.

Abans d’assumir aquesta feina, Marie-Louise Lachapelle va estar estudiant un any obstetrícia a la universitat de Heidelberg amb Franz Naegele (Fig.4), autor del text “Lehrbuch der Geburtshilfe”, escrit per a llevadores.

Franz Naegele fou el creador de la regla Naegele (fórmula per calcular la data probable del part, encara vigent a data d’avui).

Després de la mort de la seva mare, Mme Lachapelle la va substituir a l’Hôtel-Dieu. El 1795, és nomenada Cap de Llevadores del Departament de la Maternitat d’aquest hospital, que posteriorment va dirigir el professor Jean-Louis Baudelocque, famós cirurgià i metge obstetre, qui va deixar una notable empremta científica.

A la Casa de Parts, Marie-Louise millora la seva formació sota la pauta de Baudelocque, del qual va arribar a ser, en moltes ocasions, el seu autèntic braç dret.

Es va anticipar als riscos de l’excessiu intervencionisme en el part. Dels registres trobats, podem comprovar la seva decidida defensa del part natural. Entre els 40.000 parts en que va intervenir, només es van realitzar versions en 125, es van usar fòrceps en 93, es va realitzar simfisiotomia en dos i hi va haver una sola cesària.

Lachapelle va introduir noves tècniques, com ara la reparació immediata d’un esquinçament perineal, i en els casos de placenta prèvia va insistir en la dilatació ràpida cervical amb tampons i l’extracció del nadó mitjançant la versió, salvant així la vida de la mare i el nen. Va practicar la versió podàlica i també va descriure la manera de transformar una presentació cefàlica modalitat de front en una de cara.

Va fixar una norma en els parts, consistent en que en el paritori hi hagués només la partera, la llevadora i el metge.

Mor als 52 anys, el 1821 per un càncer d’estómac.