Hildegard von Bingen fou una dona extraordinària que ha transcendit pel conjunt de coses fora del comú que va fer durant la seva llarga vida i pel llegat que ens deixà (Fig.1).

Neix a Bermershein (Alemanya) en una família noble. En ser la petita de deu germans, és destinada a la vida monàstica. Els seus pares la deixen al convent benedictí de Disibodenberg en complir 14 anys, on serà sotmesa a la disciplina monàstica i aprendrà llatí, grec, litúrgia i ciències. Rep la influència de l’abadessa Jutta von Sponheim que li transmet l’amor per la música i a qui succeirà en la direcció del convent, com abadessa, als 38 anys després d’haver tingut la revelació mística de que havia de transmetre els coneixements que havia acumulat.

Hildegard era de constitució feble en la seva infància, patia constants malalties i experimentava visions. Les seves visions li produïen grans mals de cap, però mai perdia el coneixement o s’aïllava del món com altres místics. Potser el que tenia eren crisis de migranya, que a vegades s’acompanyen d’al·lucinacions visuals i auditives.

Sol·licita autorització papal per escriure sobre les visions místiques que havia experimentat al llarg de la seva vida (Fig.2). El papa Eugeni III encarrega investigar discretament Hildegard, però al cap de poc temps ell mateix aprova el llibre publicat, Liber scivia, i encoratja els altres religiosos a la seva lectura. El suport del Papat va ser molt important per a Hildegard, que es va convertir, a partir d’aquell moment, en un dels personatges més influents de la Cristiandat. El permís papal que va rebre és el que va evitar que fos considerada com heretge en escriure la sèrie de nou llibres, el primer dels quals és el Liber scivia (1141 – 1151), que és una descripció de la seva visió del cosmos i la posició de la humanitat. El Liber vitae meritorium (1158 – 1163) és una reflexió ètica sobre els efectes de la virtut i el pecat. El Liber divinorum operum (1163 – 1170) està dedicat a la teologia. La seva obra mèdica està en el Liber simplicis medicina on aporta informació sobre malalties i aplicacions mèdiques de les plantes. Descriu la importància de bullir l’aigua per netejar el cos. També conté la descripció més completa sobre l’orgasme. És la primera dona que considera que les dones senten el plaer sexual igual que els homes, i per això Hildegard és considerada la primera sexòloga de la història.

Per fer una declaració tan revolucionària, l’abadessa Hildegard va revisar el Gènesi i, després del seu estudi, va concloure que Eva no havia tingut la culpa que Adam mossegués la poma i la humanitat fos expulsada del Paradís. Segons la seva anàlisi, la culpa de tot la va tenir el dimoni que havia preparat un parany a l’Eva perquè se sentia gelós, atès que la dona tenia l’únic poder que ell no posseïa: donar la vida. En una època tan misògina com l’Edat Mitjana on totes les dones es consideraven filles d’Eva i, per tant, pecadores i culpables de l’expulsió del Paradís, aquesta afirmació resultava tremendament innovadora (Fig.3).

Un altre llibre de medicina parla de la menstruació i de les causes d’amenorrea, i mostra la intuïció d’Hildegard de que existia la circulació de la sang, molts segles abans de que Harvey formulés aquesta afirmació.

Degut als seus llibres, rebé crítiques dels seus coetanis per les seves visions. Per contrarestar-les, busca la protecció de Bernat de Claravall, monjo benedictí amb una gran influència en la cristiandat occidental. Bernat, que després fou sant, dona suport a la monja, per això el Papa Eugeni III l’autoritza a seguir escrivint.

Hildegard pot emancipar-se de l’habitual tutela que exercien els convents de monjos sobre els de monges, que era l’habitual, i aconsegueix la seva autonomia amb les donacions dels fidels, que són nombroses (Fig.4).

Hildegard von Bingen fou amb tota seguretat la dona amb més coneixements i més influència del segle XII i va exercir una gran influència en el seu temps.

Fou canonitzada pel papa Benet XVI el 10 de maig de 2012 i proclamada Doctora de l’Església el 7 d’octubre de 2012 (Fig.5). Sobre la vida de Hildegard von Bingen, el 2009 es va realitzar una pel·lícula titulada Visió, dirigida per Margarethe von Trotta.

Referències

Azancot, Nuria (19 de juny de 2023). Hildegard von Bingen, la monja feminista que descubrió el orgasmo femenino y la cerveza. El Cultural. Consultat el 19 de juny de 2023.

Pernoud, Régine. Hildegarda de Bingen. Editorial Paidos, 1998.

Barona, J. L. (2006). Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciencia y medicina en la Edad Media, Mètode 50, 2006