Richard von Volkmann és un dels cirurgians més famosos del segle XIX (Fig.1), contemporani de Langenbeck, Esmarch, Lister, Billroth, Kocher i Trendelenburg. Va ser un dels fundadors de la Societat Alemanya de Cirurgians i el cap del Departament de Cirurgia de la Universitat de Halle, durant el període de 1867 a 1889. La seva competència quirúrgica i el seu atractiu personal el van fer extremadament popular, de manera que rebia metges i pacients de tot el món. Va ser, a més, el metge principal de l’exèrcit alemany durant dues guerres.

El seu poder d’observació i la seva creativitat el van portar a fer nombroses aportacions en el camp de la interpretació de signes i símptomes, que han abocat a un gran nombre d’epònims, alguns dels quals són encara d’ús habitual, com la contractura de Volkmann, que apareix després d’un embenat massa ajustat a l’avantbraç que ocasiona una contractura isquèmica (Figs. 2 i 3). Però la seva contribució més notable va ser importar a Europa des d’Anglaterra el mètode antisèptic de Lister.

Joseph Lister (1827-1912) havia desenvolupat, el 1867 a Glasgow, el seu ”sistema antisèptic de tractament” com un mètode profilàctic per prevenir les infeccions de les ferides operatòries. Volkmann va enviar el seu ajudant, Max Schede, a Glasgow a aprendre el mètode antisèptic , i poc després del seu retorn a Halle, Volkmann va començar a utilitzar-lo.

Volkmann va ser el primer a Alemanya en presentar una conferència sobre ”l’embenat oclusiu antisèptic i la seva influència cap al procés de cicatrització de les ferides” durant el Tercer Congrés de la Societat de Cirurgians a l’abril de 1874. La presentació de Volkmann es va fer famosa i va contribuir a difondre el mètode de Lister per Alemanya.

Volkman va néixer el 17 d’agost de 1830 a Leipzig. El seu pare, el doctor Alfred Volkmann (1801-1877), era professor universitari de Fisiologia i Anatomia a Halle. Richard, empès pel pare, estudia medicina a Gießen, Halle, possiblement Heidelberg, i acaba els estudis a Berlín. Es gradua a Halle, l’agost de 1854.

El seu interès per la cirurgia es desperta a través de la seva amistat amb Theodor Billroth i sota el guiatge de Bernhard von Langenbeck (veure aquesta entrada del blog del 17/1/22), que en aquell moment era el cirurgià més famós a Alemanya.

Comença una pràctica privada com a metge general a Halle (1857-1867), i també comença a donar conferències sense cobrar, però amb molt èxit entre els seus estudiants, als qui dona una visió fascinant del món microscòpic.

Com a cirurgià civil i independent, Volkmann es va fer càrrec de l’hospital militar de campanya durant la guerra austro-prussiana el 1866, guerra que va resultar en el control prussià sobre tots els estats alemanys. A causa dels seus esforços i dedicació durant la guerra, és nomenat professor de cirurgia de la Universitat de Halle el març de 1867 als 36 anys (Fig.4).

L’agost de 1870, té permís per unir-se novament a les forces armades per participar a la Guerra franco-prussiana, assumint el rang de cirurgià general per a la guerra. Volkmann va ser responsable dels 12 hospitals de l’exèrcit, que representava en total uns 1442 llits.

El 1872, Bernhard von Langenbeck (1810-1887, Berlín), Gustav Simon (1824-1876, Heidelberg) i Richard von Volkmann (Halle) funden la Societat Alemanya de Cirurgians. Volkmann n’és el secretari durant 14 anys, i president de 1886 a 1887.

El 1877 i 1878, va rebre dues vegades grans augments salarials per romandre a Halle (Fig.5). El ministre va justificar aquest augment de sou amb les següents paraules: ”El professor Volkmann és, sens dubte, un dels nostres cirurgians suprems i la introducció del mètode de Lister és principalment el seu mèrit. Per aquest motiu, ja es guanya bona part de l’enorme evolució que ha fet la cirurgia en els últims anys. A més, és un conferenciant dotat que fascina i lliga els seus oients amb la seva vivacitat personal” .

El 1878, va descriure la primera extirpació trans-sacra del recte. El 1880, es va convertir en editor de la Zentralblatt für Chirurgie amb F. Koenig (Gottingen) i E. Richter (Breslau).

El 28 de novembre de 1889, Richard von Volkmann va morir als 59 anys d’edat a la Clínica Neurològica del professor Binswanger a Jena. Patia, des de feia gairebé 20 anys, una dolorosa malaltia medul·lar que, a dia d’avui, no es pot identificar amb claredat.

El seu impuls per mantenir l’esterilitat al quirofan seguint els principis de Lister va fer avançar la cirurgia com a especialitat. A més, els poders d’observació i creativitat de Volkmann, com a practicant experimentat, el van portar a obtenir importants èxits en la caracterització de signes o síndromes que fins avui porten el seu nom.

Volkmann va ser un dels primers a publicar històries clíniques. Va ser, sens dubte, un dels pares de la cirurgia ortopèdica, amb molts treballs importants sobre el creixement de les extremitats, cirurgia de la torticoli muscular, l’hipertròfia d’epífisi femoral capital, la contractura isquèmica de les extremitats, les osteotomies de genoll i maluc i les lesions penetrants del genoll, pèrdua de moviment de l’avantbraç, cirurgia de maluc. El tractament de l’os sèptic, l’exostosi del dit gros del peu, la resecció òssia i articular per neoplàsia. Va recomanar que s’intenti, costi el que costi, evitar grans operacions al peu.

El 1879, es va establir un nou hospital a Halle, que va ser considerat un centre d’instrucció exemplar de cirurgia a Europa. En aquesta clínica, obtindria sorprenents resultats beneficiosos aplicant la tècnica de Lister.

A més, era un escriptor dotat; va publicar no només literatura científica, sinó també llibres de contes de fades infantils i poemes sota el pseudònim de Richard Leander, assegurant-se un lloc permanent en el món de la literatura. El 1885, publica les seves “Petites històries” i és nomenat cavaller per l’emperador alemany Guillem I, convertint-se en Richard Von Volkmann.

Referències

Christian Willy. Richard von Volkmann. Surgeon and Renaissance Man. Clin Orthop Relat Res 2008; 466: 500–506.

Juan Manuel Fernández Vázquez, Javier Camacho Galindo. Richard von Volkmann (1830-1889). Acta Ortopédica Mexicana 2008; 22(4): 278-279