Joan Carles i Amat fou un metge que va viure a final del Renaixement i la primera meitat del Barroc. Va destacar en una època força grisa de Catalunya per ser un bon metge, un bon gestor municipal i un músic i compositor.

Era fill d’un comerciant benestant de Monistrol que va estudiar medicina a l’Estudi General de València, que era el més prestigiós d’Espanya en el seu temps. En aquella època, molts estudiants catalans anaven a València a estudiar medicina. Joan Carles i Amat tingué dos mestres molt coneguts, Lluís Collado (1520 – 1598) i Pere Ximeno ( c.1515 – c. 1555).

Torna a Monistrol amb el títol de doctor en medicina concedit el 1595 i troba feina a Esparreguera on hi fa de metge fins 1606. Es casa en aquesta població amb una noia de Vacarisses, Mònica Ubach Casanovas.

Joan Carles Amat és molt afeccionat a la música i un guitarrista d’excepció. Es diu que a l’edat de 7 anys ja toca més d’un instrument i canta bé. El 1596, quan Carles és a Monistrol i té poc més de vint anys, s’edita el seu llibre Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra, castellana y valenciana, de cinco órdenes (Fig.1).

És el primer tractat de guitarra i se n’arriben a fer almenys set edicions, essent la més antiga que es conserva una reimpressió que es fa el 1626 a la Impremta Anglada i Llorens de Lleida, ja que les anteriors s’han perdut. La bandola és un instrument de sis ordres de la família del llaüt.

El 1606, s’ofereix a fer de metge de Monistrol però el Consistori municipal no accepta les seves condicions econòmiques. Del 1606 al 1608, fa de metge del Monestir de Montserrat amb la funció d’atendre els monjos i els peregrins que visiten el monestir. Més endavant, s’estableix a la seva vila natal amb l’aconductament municipal i comença a exercir diversos càrrecs polítics a l’Ajuntament de Monistrol: és jurat, prohom, síndic, oïdor de comptes, credencer i escrivà fins arribar a ser alcalde, càrrec des del qual impulsa la construcció de la primera seu permanent de la Casa de la Vila, actualment visible amb algunes reformes al començament del carrer Manresa de Monistrol de Montserrat.

Joan Carles i Amat és autor d’una obra mèdica que obté una molt notable difusió fins i tot fora del país: Fructus medicinae ex variis Galeni locis decerpti (Fig.2), editada per primer cop a Lió el 1623 i de la que es coneix una reimpressió posterior feta a València el 1693. De fet, es fan diverses reedicions tot i que és un tractat mèdic molt elemental, basat en les teories de Galè de Pèrgam (130 DC), però pel seu caràcter pràctic esdevé un Vademècum essencial per a la pràctica dels metges, cirurgians i apotecaris contemporanis. Les descripcions són molt breus però analitza, amb més extensió, algun cas com la litiasi urinària, les malalties ginecològiques o la febre.

A Carles li arriba la fama sobretot pel llibre Quatre-cents aforismes cathalans (Fig.3) que s’imprimeix el 1636 i es reimprimeix en diverses ocasions i a diferents llocs de Catalunya fins al segle XIX, ja que es fa servir com a llibre de lectura a les escoles. Els aforismes abasten tots els grans temes de la vida humana i són un exemple del que es coneix com a saviesa popular. De fet, encara avui, els aforismes catalans del 1636 són de plena actualitat.

Els darrers anys de la vida de Joan Carles i Amat coincideixen amb la Guerra dels Segadors, una guerra inútil que va determinar la pèrdua de la Catalunya Nord, que va correspondre a França mitjançant el tractat dels Pirineus, amb el que va acabar la guerra entre França i Espanya, guerra que tingué lloc en territori català.

El pas a la posteritat de Joan Carles i Amat va ser degut més a la seva habilitat musical com a guitarrista que per les seves habilitats mèdiques.

Referències

Biografia de Joan Carles i Amat, Galeria de Metges Catalans, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 2015.

Pujol, Emili. Comentarios a la edición leridana de “Guitarra española de cinco órdenes” de Juan Carles y Amat. Ilerda, 14, 1950, pàg. 47-70.