Traube pertany a la corrent científica alemanya de la primera meitat del segle XIX, que creu que el coneixement etiològic i fisiopatològic de les malalties s’ha d’aconseguir mitjançant estudis de laboratori basats en la química i la física. Un grup de científics porta a terme aquesta transformació de la ciència, com Schönlein, Henle, Frerichs, Kussmaul i Traube.

Ludwig Traube neix a Ratibor, població que ara correspon a Polònia, fill d’un comerciant jueu. Fa els estudis secundaris a la seva ciutat natal i comença la carrera de medicina a la Universitat de Breslau, on té de professor a Jan Evangelista Purkyně (1787 – 1869). Dos anys després, es trasllada a Berlin, atret pel prestigi de Johannes Müller (1801 – 1858).

Quan Traube està acabant la carrera, arriba a la Universitat de Berlin el professor Johann Lukas Schönlein (1793 – 1864), de qui es converteix en un deixeble entusiasta i li dirigeix la tesi doctoral.

Marxa a Viena, abans de fer l’examen d’estat, per fer una estada amb els Drs. Skoda i Rokitansky, les màximes autoritats de l’escola vienesa. Superat l’examen d’estat, s’instal·la a Berlin, on exerceix de metge en un barri de la ciutat, fins que pot ingressar a l’Hospital Charité, on aviat se’l coneix per la seva habilitat en l’exploració dels malalts, el que li permet donar classes privades d’auscultació i percussió. Aquesta iniciativa té conseqüències negatives per Traube, perquè els companys li impedeixen l’accés als malalts hospitalitzats, gelosos dels guanys de Traube.

Traube no té cap més remei que dedicar-se a l’experimentació amb animals, inspirat en els treballs de Claude Bernard i François Magendie. El seu primer treball, on investiga l’efecte de la secció dels nervis vagues en el parènquima pulmonar, interessa molt a Virchow, el gran patòleg alemany.

El 1848, Traube pot accedir a la carrera docent, i es converteix en ajudant de Schönlein fins que, el 1857, ja dirigeix un servei a l’Hospital Charité. Rep invitacions de marxar a diferents universitats, però ell prefereix quedar-se a Berlin, on té recursos de laboratori per fer investigació en diferents camps, sobre tot l’efecte sobre el cos de diferents productes, com la nicotina, el curare, la digital, el nitrat potàssic, que el converteixen en un iniciador de la farmacologia.

El 1850, introdueix l’ús del termòmetre a la seva clínica. També s’interessa per les correlacions de certes manifestacions clíniques amb determinades malalties pulmonars, com els esputs dels malalts amb abscessos pulmonars, la respiració de l’asmàtic i del malalt amb diftèria.

S’interessa també per la febre, i publica un llibre, Zur Fieberlehre (1864) on explica la febre com una conseqüència a la disminució de la pèrdua de calor.

Mor als 58 anys per un infart agut de miocardi.

Referències

Ludwig Traube, En: Who Named It? (http://www.whonamedit.com/doctor.cfm/2651.html). Consultat l’agost de 2008.

Abrsaham Verghesde et al. Ludwig Traube. The Man and His Space. Arch Intern Med. 1992;152:701-703.