Josep Gómez Márquez és aquest oftalmòleg poc recordat que va ser nomenat “professor lliure” de la UAB pel claustre de professors d’aquesta universitat, creada el 1933, quan era un metge militar, cap del servei d’Oftalmologia de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. La categoria de “professor lliure” va ser creada per la UAB com un equivalent a la de catedràtic, per aquells que no havien guanyat la plaça en una oposició de caràcter estatal i eren nomenats pel claustre de la Facultat de Medicina.
Havia nascut a Ceuta el 1889, estudiat el batxillerat a Múrcia i la carrera de medicina a Madrid, on es llicencia el 1908. Només acabar la carrera es trasllada a Barcelona, i assisteix a l’Hospital de la Santa Creu al servei d’Oftalmologia (Fig.1).
Foto del servei d’Oftalmologia de l’Hospital de la Santa Creu.
Ingressa a l’exèrcit i és destinat a Sanitat. Participa a la Guerra del Marroc, al final de la qual és ascendit a metge primer. Metge primer és una terminologia de l’antic cos de Sanitat de l’Armada equivalent a capità o tinent de navili.
Torna a Barcelona el 1916 i és destinat a l’Hospital Militar del carrer Tallers, on exerceix com oftalmòleg, però segueix anant a l’Hospital de la Santa Creu (Fig.2).
El Dr. Gomez és el que porta corbatí a la darrera fila.
El 1921, és nomenat cap d’un equip mèdic de 6 persones per visitar en un consultori gratuït de la Creu Roja. El 1923, obté un permís militar per viatjar a Basilea i a Paris, per perfeccionar-se en oftalmologia. Quan torna a Barcelona, és nomenat cap del servei d’Oftalmologia de l’Hospital Militar. Presenta, el 1925 a la Societat d’Oftalmologia de Barcelona, un treball sobre 12 malalts operats de dacriocistorrinostomia. Aquell any ascendeix a comandant.
El 1927, s’ha inaugurat una secció d’Oftalmologia a l’Hospital del Sagrat Cor, i li ofereixen la direcció, sense haver de deixar la seva feina a l’Hospital Militar.
El 1927, ingressa com acadèmic corresponent a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs “Caracteres del pulso retiniano en algunas afecciones intracraneales”.
Es doctora a Madrid amb la tesi “Un nuevo procedimiento quirúrgico por el lagrimeo por destrucción de las vías lagrimales”.
El 1930, guanya un premi de la Societat Oftalmològica de Paris, per això el nomenen acadèmic corresponent.
El 1933, és nomenat professor lliure d’Oftalmologia, l’únic metge de l’Hospital del Sagrat Cor que rep aquest nomenament (Fig.3). També és designat professor lliure d’Oftalmologia de la UAB el Dr. Ignasi Barraquer, mentre que el Dr. Soria és el catedràtic de l’assignatura i els Drs. Joaquim Arumí i Josep Casanovas són els professors ajudants.
Darrera seu, el segon per l’esquerra és Joaquim Arumí Fargas i, tercer, Antoni Vila Coro.
Barcelona, anys 1930.
Quan esclata la Guerra Civil, Gómez Márquez passa a França i pretén arribar fins la URSS, sense èxit. Embarca en un vaixell per anar a Cuba, on ha estat invitat a donar unes conferències, però quan fa una parada a Honduras, abandona el vaixell i es queda a viure en aquest país. S’estableix professionalment a l’Hospital de San Felipe de Tegucigalpa, on dirigeix el servei d’Oftalmologia, i fa recerca des de la càtedra universitària. Mor el 1953 a Tegucigalpa.
Un fill seu, Josep Gómez-Márquez Gironés (1919 – 1980) fa la carrera de metge a Honduras i s’especialitza en cirurgia general i angiologia, i esdevé un membre molt actiu del Colegio Médico de Honduras. Mor a Tegucigalpa.
Referències
Alfons Zarzoso, Miquel Bruguera. Josep Gómez Márquez. Galeria de Metges Catalans.
Blog de Miquel Bruguera sobre curiositats de la història de la medicina 