El seu nom era Theophrastus Phillippus Aureolus Bombastus von Hohenheim, però ningú pot dur un nom tan llarg, i per això es feia dir Paracels (Fig.1).

Ell mateix es va fabricar el seu àlies, Paracels, volent indicar potser que ell era com el metge romà del segle I, de nom Aule Corneli Cels, autor del famós llibre De Medicinae (Fig.2).

Paracels havia nascut a Zurich el 1493 i va contribuir especialment a aportar informació sobre substàncies químiques usades com a fàrmacs.

De vegades és considerat com el «pare de la toxicologia» per la seva frase cèlebre dosis sola facit venenum, és a dir, «només la dosi fa el verí», màxima de la disciplina.

Havia rebut una educació mèdica convencional, la pròpia del seu temps, el segle XVI, però ell s’oposava a l’ensenyament reglat de la medicina i posava en qüestió els textos d’Hipòcrates, Galè, Avicena i altres autors clàssics. El seu criteri era basar la pràctica mèdica en l’alquímia i en l’astronomia, i especialment en un talent innat per practicar la medicina. Va assistir a classe a la universitat de Basilea primer, i després a la de Viena. Es va doctorar finalment a la de Ferrara. És en aquesta ciutat on llatinitzà el seu nom.

Treballà com a cirurgià militar al servei de Venècia el 1522, per això és probable que estigués implicat en moltes guerres entre 1517 i 1524 en els Països Baixos, Escandinàvia, Prússia, Tartària i, possiblement, el pròxim Orient.

Va fer un llarg viatge, que el va dur fins a Moscou, per conèixer malalties i els remeis que utilitzaven els pagesos, els artesans i les dones. Torna a casa 12 anys després d’haver marxat, i escriu la seva primera obra, Paramirum, on analitza les causes de les malalties (Fig.3).

L’any 1526, es trasllada a Basilea a visitar un impressor conegut, Frobenius, a qui li havien diagnosticat una gangrena al peu i li volien fer una amputació. Erasme de Rotterdam, amic de Paracels, va recomanar a Frobenius que li demanés una visita. Paracels li aplica un tractament que li cura el peu sense necessitar amputació. Utilitzava, en els seus tractaments, productes obtinguts per destil·lació, calcinació o sublimació per obtenir substàncies més pures i més potents.

Malgrat com de poc científica era la seva postura mèdica, Paracels tingué una gran popularitat en el seu temps. Va ser qui va fer la primera descripció clínica de la sífilis, i el primer en tractar-la amb mercuri. També inventà el làudan, una barreja d’alcohol i opi, que tenia un efecte analgèsic potent, però també addictiu (Fig.4).

Era contrari a l’ús del llatí en la pràctica mèdica perquè la gent senzilla no l’entenia, i ell utilitzava només l’alemany.

El seu caràcter contestatari el duia a tenir enfrontaments amb les autoritats, estigués on estigués. La seva disconformitat amb l’estament mèdic era contestada amb menyspreu i irritació per part del col·lectiu mèdic. Va tenir, en canvi, amistat amb persones com Erasme de Rotterdam (Fig.5), que el tingué com a metge personal i li trobà feina com a metge oficial de la ciutat de Basilea. Finalment s’establí a Salzburg on un príncep alemany li oferí un lloc a la cort, on morí als 47 anys. Les seves restes foren enterrades al cementiri de l’església de Sant Sebastià.