Ignaz Semmelweis era un obstetre hongarès que treballava a l’Hospital General de Viena els anys 1846 – 1849 (Fig.1). Va ser qui va demostrar que el rentat de mans abans d’assistir a un part reduïa considerablement el risc de febre puerperal en les parteres.

La febre puerperal era la principal causa de mort de les dones que havien parit. Es presentava preferentment de forma epidèmica. El nom de febre puerperal el va utilitzar en primer lloc el metge anglès Edward Strother el 1716, pels casos on apareixia febre sobtada després de parir. El primer brot epidèmic conegut aparegué a la ciutat alemanya de Leipzig (1652), i després se’n registraren a Copenhagen (1672), Frankfurt (1723), Paris (1746 , 1744, 1782), Aberdeen (1789, 1792).

La primera descripció clínica de la febre puerperal es deu al francès Denis-Claude Doulcet, metge de l’Hôtel-Dieu de Paris, del segle XVIII, consistent en la presència de febre, dolor abdominal intens, pits flàccids, absència de llet i taquicàrdia. Qui va senyalar per primera vegada la responsabilitat del metge o de la llevadora que assistia al part en la transmissió de la malaltia fou el metge escocès Alexander Gordon, el 1795 (veure aquesta entrada del blog de 27/06/23), però encara no s’havia identificat l’existència de gèrmens, per això Gordon creu que algun element a les mans de les llevadores o dels metges és el causant de la malaltia.

Carl Mayrhofer (1863 – 1865) és el primer en comprovar la presència de gèrmens en les secrecions uterines d’una malalta amb febre puerperal i Alexander Ogston (1878 – 1882) els identifica com estreptococs.

Semmelweis sospita la responsabilitat dels que assisteixen al part en la transmissió de la malaltia, en constatar que la taxa de casos de febre puerperal és més elevada en les dones que han parit a la sala d’hospitalització atesa per metges i estudiants que en les de la sala de dones ateses per llevadores, el que suggereix que són els metges o els estudiants que atenen els parts després de passar per la sala d’autòpsies els que contagien les dones que estan de part amb algun material dels cadàvers (veure aquesta entrada del blog de 12/03/21).

La mort d’un company de Semmelweis, el professor Kolletschka, de medicina forense, que després de punxar-se fent una autòpsia presenta un quadre febril, com el de la febre puerperal, que li causa la mort, li suggereix que la febre puerperal està en relació amb el contacte amb algun material dels cadàvers.

El rentat de mans al que obliga Semmelweis als estudiants redueix la incidència de febre puerperal de 16 % a 0.85 %, però no aconsegueix que els metges també es rentin les mans, malgrat que aquestes xifres són prou convincents (Fig.2).

El cap del servei de Semmelweis, el professor Klein, un obstetre amb poc prestigi, l’expulsa de l’hospital. Torna a Pest on pretén treballar com obstetre a l’hospital, però és tancat al manicomi perquè presenta un estat emocional molt inestable, possiblement una malaltia psiquiàtrica desencadenada per l’estrès que devia patir a Viena.

Per què aquesta hostilitat cap a Semmelweis? Jo crec que devia ser perquè la classe mèdica vienesa no va saber superar la resistència a la innovació, fenomen que succeeix en tots els col·lectius, també en els metges, especialment quan els canvis recomanats deixen implícit que alguna cosa es feia abans malament, i encara més especialment si aquests actes que es feien malament eren causa de mort.

Aquí la culpa d’una malaltia que podia ser mortal com la febre puerperal era, segons opinió de Semmelweis, dels metges, de les llevadores i dels estudiants que no es rentaven les mans abans de fer un part. Semmelweis va estar agressiu en el seu missatge de reformador, i el va expressar en un idioma que no era el seu, ell parlava txec i a més parlava malament l’alemany.

Semmelweis va cometre l’error de voler imposar la seva proposta, sense explicar prou que les mans eren el factor de vehiculació d’un material nociu. Encara no s’havien descobert els gèrmens, que van resoldre el misteri, quan Semmelweis ja era mort.

Referències

Noakes TD, Borresen J, Hew-Butler T, Lambert MI, Jordaan E. (2008). «Semmelweis and the aetiology of puerperal sepsis 160 years on: an historical review». Epidemiol. Infect, 2008; 136,:1–9.

Louis-Ferdinand Céline. Traductor: Juan García Hortelano (1952. En castellano 1968). Semmelweis. Alianza Editorial.

Marcelo Miranda C. y Luz Navarrete T. Semmelweis y su aporte científico a la medicina: Un lavado de manos salva vidas. Rev Chil Infect 2008; 25 (1): 54-57 .