A qui haurien de resar els malalts devots per tenir protecció divina contra la COVID?

Des de l’edat mitjana, la població catòlica europea ha seguit la tradició de demanar a Déu o als seus intermediaris, la verge i els sants o santes, la seva ajuda per evitar malalties o per curar-les en el cas que no es resolguin espontàniament o per una acció mèdica.

Molts fidels que interpretaven que la curació d’un mal era deguda a una intervenció divina, oferien, en mostra d’agraïment, un ex-vot a la verge o al sant a qui s’havien encomanat (Fig.1).

Exvot de l'ermita de Ntra. Sra. de la Salud de Barbatona (Guadalajara). Els pares fan companyia al pacient mentre esperen que la Verge faci el miracle de curar-lo d’una “niflitis” (nefritis) als ronyons
Fig.1 Exvot de l’ermita de Ntra. Sra. de la Salud de Barbatona (Guadalajara). Els pares fan companyia al pacient mentre esperen que la Verge faci el miracle de curar-lo d’una “niflitis” (nefritis) als ronyons

Alguns sants i santes van ser considerats per la gent devota com molt eficaços en aquest paper d’intermediari amb la divinitat per aconseguir la resolució d’una malaltia. Eren considerats sants guaridors. Alguns d’ells estaven especialitzats en la protecció de determinades malalties, com santa Llúcia en les malalties de la vista, sant Blai en les de la gola, sant Valentí en l’epilèpsia o sant Fiacre en les hemorroides. Altres eren més inespecífics o generalistes, com els sants Cosme i Damià.

L’assignació de determinats sants o santes a la protecció de certes malalties era habitualment la conseqüència d’una tradició, i es relacionava amb algun miracle que havia fet el sant o la santa, com el trasplantament d’una cama que van fer els sants Cosme i Damià (Fig.2) o amb el tipus de martiri que van patir, com sant Bartomeu que morí escorxat o amb algun atribut del sant, com l’espasa de sant Miquel Arcàngel que emet raigs.

El somni d’un sagristà. Mestre dels Balbases (c. 1495), Església dels Sants Cosme i Damià, Burgos
Fig.2 El somni d’un sagristà. Mestre dels Balbases (c. 1495), Església dels Sants Cosme i Damià, Burgos

Una malaltia, com la Covid, que no té cap sant protector assignat, perquè és una malaltia recent, que apareix en un món més laic que en el del passat i amb menys sentiments religiosos, és una malaltia que per la seva gravetat en molts casos justifica la mirada al cel dels pacients que demanen l’ajuda celestial.

Alguns autors han explorat quin sant o santa seria el més escaient per assignar-li la funció de sant protector en aquesta malaltia. Una proposta ha estat feta per Perciaccante et al. que van fer una enquesta a Twitter i Facebook per saber quin sant o santa té més partidaris per ser el sant protector dels malalts amb Covid.

De 15.840 persones a qui es va sol·licitar l’opinió per escrit, van contestar 1.158. El sant proposat més cops fou Santa Rita (48 %), seguida per sant Roc (23 %), Sant Sebastià (8 %), Sant Antoni (7 %) i Sant Adrià de Nicomèdia (4 %). No es va sol·licitar argumentació de per què s’havia proposat un o altre sant, per això podríem interpretar que si el nom proposat més sovint és el de la patrona dels impossibles, l’encàrrec de protector dels malalts amb Covid ha de ser molt difícil, fins i tot per un sant.

A Mèxic, on la costum d’oferir un exvot per qualsevol favor que es demani a la divinitat està molt estesa, tenen bastant resolt el problema d’escollir un sant que s’ocupi d’ajudar als malalts de Covid, encarregant aquesta missió a la Verge de Guadalupe, a qui es té més devoció que a qualsevol altre verge o sant (Fig.3).

Exvot mexicà ofert per un malalt curat de Covid a la Verge de Guadalupe a qui va resar quan estava ingressat a la UCI
Fig.3 Exvot mexicà ofert per un malalt curat de Covid a la Verge de Guadalupe a qui va resar quan estava ingressat a la UCI

S’ha fet també el suggeriment d’encarregar la protecció dels malalts amb Covid a Santa Corona, només per la similitud del nom de la santa proposada amb el de l’agent que causa la malaltia, el coronavirus (Fig.4).

Coronavirus al microscopi electrònic. Les puntes (spikes) al voltant de la capa exterior és el que justifica el nom de coronavirus, ja que té l’aspecte d’una corona.
Fig.4 Coronavirus al microscopi electrònic. Les puntes (spikes) al voltant de la capa exterior és el que justifica el nom de coronavirus, ja que té l’aspecte d’una corona.

Santa Corona és una màrtir cristiana de 16 anys, que vivia a Alexandretta, Turquia, el segle II d.C. en el temps del regnat de l’emperador Marc Aureli. Les relíquies de santa Corona estan a la catedral d’Aquisgrà.

Estampa de santa Corona que mostra la forma en que va patir martiri
Fig.5 Estampa de santa Corona que mostra la forma en que va patir martiri

Diu la tradició que aquesta jove cristiana de 16 anys va ser lligada a dues palmeres que estaven corbades en direcció a la santa, que estava entre les dues (Fig.5). Quan van tallar la corda que les subjectava i es van redreçar , van destrossar els membres de la noia, que va morir a l’acte.

Referències

A. Perciaccante, A. Coralli, P. Charlier. Which saint to pray for fighting a Covid infection? A short survey. Ethics, Medicine and públic health. 2021; 18: 1-4.

FH Moll, MI Schwarzburger. Santa Corona, una patrona contra las pandemias? Nature Public Health Emergency collection, 2020; Mayo 4: 1-9.

Hi ha un comentari

  1. Fantàstica la teva recerca, Miquel.
    Per a mi, Santa Corona sense cap dubte. És nova de trinca en l’altar de sants i santes advocats per curar malalties.

    M'agrada

Deixa un comentari