Archibald McIndoe es convertí en un gran cirurgià plàstic per una circumstància imprevista, era cosí de sir Harold Gillies, el gran cirurgià restaurador de soldats britànics cremats durant la Primera i la Segona Guerra Mundial (Fig.1) (veure aquesta entrada del blog de 24/06/21).

McIndoe havia nascut a Nova Zelanda i s‘havia graduat a la facultat de Medicina de la Universitat d’Otago el 1923. Els cinc anys següents els passa a la Clínica Mayo, formant-se com a cirurgià amb una beca de la seva universitat, aconseguint una reputació de cirurgià hàbil i amb criteri. La beca era per formar-se en anatomia patològica, però aviat va canviar d’especialitat després d’haver publicat alguns articles sobre patologia hepàtica.

El 1930, s’instal·la a Londres, on hi ha poques oportunitats laborals, per això demana ajuda a un parent seu, Harold Gillies, que havia adquirit un gran prestigi durant la Primera Guerra Mundial. Gillies s’ofereix a que l’ajudi en la seva pràctica privada i li troba una plaça de cirurgià al St. Bartholomew Hospital. Guiat per Gillies, McIndoe aviat es converteix en un dels cirurgians plàstics més destacats de Londres.

El 1938, obté el nomenament de consultor en cirurgia plàstica de la Royal Air Force (RAF). Quan comença la Segona Guerra Mundial, li ofereixen la direcció del servei de Cirurgia Plàstica de l’Hospital Reina Victoria, a Sussex, on hi ha un “Centre per cirurgia reconstructiva de la cara i la mandíbula”, on atenen pilots d’aviació amb cremades facials profundes causades per l’explosió dels motors dels avions de combat (Fig.2). McIndoe descobreix els bons resultats de l’aplicació de sèrum salí a les zones cremades per evitar les cicatrius que es formaven després de retirar la pell cremada.

McIndoe introdueix tècniques quirúrgiques de la seva invenció i insisteix en la rehabilitació física i emocional, que inclou la reintegració ràpida a la vida normal dels soldats operats. Estimula que s’integrin al Guinea Pig Club, un club social i una xarxa de suport mutu per a la tripulació aèria britànica i aliada ferida durant la Segona Guerra Mundial establert el 1941. Els seus membres estaven formats per pacients d’Archibald McIndoe que s’havien sotmès a cirurgia plàstica reconstructiva experimental, inclosa la reconstrucció facial, generalment després.

Mary Evelyn Lentaigne (Fig.3) era una ex artista mèdica britànica i infermera del destacament d’ajuda voluntària de la Creu Roja que va treballar a l’Hospital Queen Victoria, Anglaterra, durant la Segona Guerra Mundial. És coneguda pels dibuixos que hi va fer dels procediments quirúrgics del cirurgià plàstic, Archibald McIndoe, que treballava en militars ferits. Al voltant de 300 dels seus dibuixos es conserven a l’East Grinstead Museum, on formen la Col·lecció Mollie Lentaigne (Fig.4).

Acabada la guerra, segueix treballant a l’Hospital Reina Victoria i a la seva consulta de Harley street, on es dedica a la cirurgia cosmètica i obté prestigi per les seves intervencions de cirurgia plàstica del nas.

McIndoe és nomenat cavaller (sir) com a reconeixement del seu treball a l’hospital i es retira a una granja a l’Àfrica Oriental on ajuda a crear la Fundació Africana de Medicina i Recerca. Torna a Anglaterra, on participa en la creació de l’Associació Britànica de Cirurgia Plàstica.

Mor mentre dormia als 59 anys.

Una biografia de McIndoe explica amb detall les intenses aventures quirúrgiques d’aquest cirurgià (Fig.5).

Referències

Alexandra F Macnamara, Neil F Metcalfe. Sir Archibald Hector McIndoe (1900–1960) and the Guinea Pig Club: The development of reconstructive surgery and rehabilitation in the Second World War (1939–1945). Journal of Medical Biography, 2013; 22(4): DOI:10.1177/0967772013480691.

Menedimos Geomelas,  Mojtaba Ghods,  Andrej Ring, Christian Ottomann. “The Maestro”: A Pioneering Plastic Surgeon—Sir Archibald McIndoe and His Innovating Work on Patients With Burn Injury During World War II. Journal of Burn Care & Research, 2011; 32 (3) : 363-368. https://doi.org/10.1097/BCR.0b013e318217f88f

Obituary – Sir Archibald McIndoe. British Medical Journal 1960; 1: 1280–1281.