Els que van estudiar la carrera amb llibres d’anatomia i fisiologia que mencionaven els epònims coneixen el nom de Meckel (Fig.1), perquè anava associat a un diverticle intestinal, però pocs estudiants actuals deuen saber qui era Meckel, ara que els epònims estan poc acreditats.

La lectura recent d’un article d’un metge humanista argentí, el professor de radiologia de Buenos Aires, Alfredo E. Buzzi, sobre la dinastia dels Meckel, m’ha fet descobrir que un dels Meckel estudiat era el Meckel del diverticle intestinal. Els altres Meckel anatomistes són el pare i l’avi, que deixaren també el seu nom en forma d’epònims de diverses estructures anatòmiques.

Johann Friedrich Meckel, dit “el jove”, per distingir-lo de l’avi, a qui li deien “el vell”, neix el 1781 a Halle, població alemanya que pertanyia al regne de Prússia. El seu pare i el seu avi eren anatomistes famosos, i Johann Friedrich va haver de superar l’aversió que tenia per l’anatomia per haver hagut d’ajudar a son pare a fer disseccions des de petit.

No obstant, als 17 anys comença a estudiar medicina a Halle. Després estudia a Gottingen un temps i torna a Halle, on obté el doctorat el 1802 amb una tesi sobre “Malformacions del cor” que prepara amb la col·lecció privada de peces anatòmiques de la seva família (Fig.2).

Un cop graduat, segueix fent estudis anatòmics a Würzburg amb els cirurgians Philipp Siebold i Franz Hesselbach. Passa un temps a Viena on es forma amb l’anatomista txec Georg Prochaska. Torna a Halle el 1803, quan mor son pare, però segueix viatjant, formant-se amb els ensenyaments de científics com Georges Cuvier a Paris, un dels màxims exponents de les ciències naturals (Fig.3).

Meckel traduirà a l’alemany els volums de “Leçons d’anatomie comparée” (Fig.4) de Georges Cuvier.

El 1808, és nomenat professor d’anatomia de la Universitat de Halle, i l’any següent es casa amb Friederike von Kleist, però poc abans de casar-se descriu el diverticle que porta el seu nom, que l’immortalitzaria (Fig.5), i identifica que el diverticle és un romanent del conducte onfalo-mesentèric.

Meckel va ser un científic prolífic. Escriu sobre molts temes, com el desenvolupament inicial del sistema nerviós, també sobre l’evolució dels budells, cor i pulmons.

Diversos epònims estan relacionats amb Meckel, a més del diverticle, com la síndrome formada per un encefalocele occipital, polidactília, microcefàlia, cataractes i defecte cardíac. També porta el nom de Meckel un cartílag de l’arc mandibular, un lligament que s’uneix a l’espina de l’esfenoide.

Johann Friedrich Meckel va morir sense fills, però amb una obra escrita notable.

Referències

E. Buzzi, M.Dotta. La dinastia Meckel. ALMA Cultura y Medicina, 2022; 8 (1): 132 – 156.

R. Schultka , L. Gobbel. Johann Friedrich Meckel, the younger (1781 – 1833), an extremely important naturalist and scholar. Ann. Anat., 2002; 184: 503 – 508.