L’escola de medicina de Viena, fundada per Gerard van Swieten (veure aquesta entrada del blog de 13/6/22), que s’havia convertit en la més important del món a meitat del segle XVIII, havia anat perdent el prestigi que tingué. Entre 1860 i 1910, es produeix el gran canvi, que situarà novament Viena com la capital cultural d’Europa. Hi viuen científics com Freud, músics com Mahler, i pintors com Klimt. En medicina tornen a tenir la millor escola de medicina, fonamentada en la personalitat mèdica de Rokitansky, que desenvoluparà l’Anatomia patològica, Skoda que millora la metodologia diagnòstica, i von Hebra que és el gran dermatòleg del moment.

Carl von Rokitansky (1804 – 1878) (Fig.1) és el motor d’aquesta transformació. Havia nascut a Hradec Králové, Bohèmia (ara Txèquia). Estudia medicina a Praga (1821 – 1824), on té com a professor d’Anatomia a Jan Evangelista Purkyně (1787 – 1869) (Fig.2). Als tres anys d’estar a Praga, va a Viena, on troba un ambient acadèmic molt més estimulant que no pas a Praga. Té com mestres a Johann Friedrich Meckel i Gabriel Andral, que l’estimulen a dedicar-se a l’Anatomia Patològica.

Abans d’acabar els estudis, accepta una feina de prosector de l’àrea d’autòpsies, on té de cap al professor Johann Wagner (1799–1832). És en aquest temps en que fa d’assistent a l’autòpsia de Beethoven (veure aquesta entrada del blog de 3/2/23). Quan Wagner mor de tuberculosi, als 33 anys, Rokitansky accedeix a la direcció del departament d’Anatomia patològica de l’Hospital General de Viena i, el 1844, el nomenen professor de l’assignatura (Fig.3). El 1852, és nomenat rector de la universitat, havent guanyat el càrrec per elecció, la primera vegada que es votava.

Rokitansky va ser un treballador infatigable. Es calcula que va fer personalment unes 30.000 autòpsies i supervisades unes 40.000 més, el que ve a representar que en devia fer un parell al dia, incloent els caps de setmana. Un decret de Maria Teresa I d’Àustria, de 1758, obligava a fer l’autòpsia a tots els malalts que morissin a l’Hospital General de Viena.

Va fer un gran nombre de descripcions anatomo-patològiques, que porten avui el seu nom, tant en forma de signes, com de malalties. Són clàssiques les seves descripcions de l’atròfia aguda groga del fetge, que és el substrat anatòmic de les hepatitis fulminants, o el tumor policístic d’ovari, l’espondilolistesi, la dilatació gàstrica aguda o les dilatacions diverticulars de la mucosa vesical. Va ser el primer en descriure la trombosi de les venes suprahepàtiques, que porta el nom de George Budd i de Hans Chiari, que la van descriure més tard.

Rokitansky utilitza un mètode propi de fer les autòpsies, l’examen “in situ” de les vísceres, que encara es segueix, en lloc de l’evisceració i l’examen de les vísceres havent perdut la relació amb la resta d’òrgans. La seva obra magna fou el tractat d’Anatomia patològica en quatre volums (1842 -1846) (Fig.4).

Referències

Carlos Ortiz-Hidalgo. Carl von Rokitansky, the Linné of pathological anatomy. Gac. Med. Mexico, 2020; 156: 584 – 591.

Venitaz Jay. The legacy of Karl Rokitansky. Arch Pathol Lab Med., 2000; 124: 345-346.

Lesky E. The Vienna Medical School of the 19 century. Hopkins University Press, 1976.