Haygarth fou un metge de províncies, molt bon observador, que s’adonà que les malalties febrils eren un calaix de sastre en el que s’hi incloïen malalties molt diverses que tenien la febre com una manifestació clínica comú. Havia nascut al Yorkshire el 1740. La seva mare morí de part per una febre puerperal. Estudiant de medicina a Edimburg (1762 – 1765), estudià un temps a Leiden i va acabar a Cambridge, on obtingué el títol de metge (Fig.1).

És nomenat metge del Chester Infirmary el 1767, on hi passà 30 anys i adquirí un gran prestigi com a metge, particularment interessat en les malalties febrils i en la verola (Fig.2). Detecta que hi ha diferents tipus de malalties febrils, que comenta en el seu llibre “Observation on the population and diseases of Chester”, que ve a ser un precedent de les “Topografies mèdiques” que s’escriuen a Catalunya.

Funda la “Smallpox Society of Chester” per promoure la variolització , com a procediment per prevenir la verola, i mesures per educar la població, per evitar contraure la verola, basades en el llibre que publica “Inquiry how to prevent the smallpox” (1784) (Fig.3), que aconsegueix reduir la taxa de mortalitat de la verola en un 50%. Per la seva dedicació al combat contra la verola, és elegit fellow de la Royal Society el 1781.

Recomana que els malalts amb verola estiguin aïllats, tinguin la màxima netedat possible, i que els que atenguin els pacients es rentin les mans curosament. També fa separar els malalts febrils ingressats a la Chester Infirmary, de manera que aconsegueix limitar la difusió de les malalties. Aquesta experiència impulsa la creació d’hospitals per malalts febrils (Fever hospitals) en diferents ciutats, com Manchester, Liverpool i finalment Londres.

Haygarth va fer un dels primers estudis controlats de la història. L’any 1799, Haygarth va fer un estudi per veure si un instrument metàl·lic que s’havia posat de moda (el tractor de Perkins) tenia utilitat o no per extreure els dolors del cos, tal com deien els que venien aquest instrument, i per això el venien molt car. Haygarth va fer construir uns tractors idèntics però de fusta i el va aplicar a cegues, indistintament amb el tractor de Perkins autèntic. Molts dels tractats amb el tractor de fusta van millorar per la força de la suggestió, per això ell va considerar que el tractor de Perkins era un placebo que curava per suggestió (Fig.4).

La biografia de Haygarth està editada en un llibre de Christopher Booth (Fig.5).

Referències

Stephen, Leslie; Lee, Sidney, eds. (1891). Haygarth, John. Dictionary of National Biography. Vol. 25. London: Smith, Elder & Co.

Anton J M de Craen, Ted J Kaptchuk , Jan G P Tijssen, J Kleijnen. Placebos and placebo effects in medicine: historical overview. J R Soc Med 1999; 92: 511-515.

Booth, C. (2005). The rod of Aesculapios: John Haygarth (1740-1827) and Perkins’ metallic tractors. Journal of Medical Biography. 13 (3): 155–161.