La història del descobriment de l’estreptomicina és la història d’un brivall, el premi Nobel Selman A. Waksman, i de dos “estafats”, Albert Schatz (Fig.1) i Elizabeth Bugie .

Coneixem ara què va succeir gràcies a la investigació del periodista britànic Peter Pringle, que va publicar l’any 2012 la història del descobriment de l’estreptomicina en el llibre “Experiment eleven: Dark secrets behind the discovery of a wonder drug”(Fig.2).

La comunicació de que s’havia descobert un tractament per la tuberculosi en el laboratori del Dr. Waksman (Fig.3) del departament d’Agricultura de la Universitat Rutgers (Estats Units) es va fer a través d’un article signat per Albert Schatz, Elizabeth Bugie Gregory i Selman Waksman, “Streptomycin, a substance exhibiting antibiotic activity against Gram-positive and Gramnegative bacteria”. Proc Exptl Biol Med 1944; 55: 66–69, seguit de Schatz A, Waksman S A. Effect of streptomycin and other antibiotic substances upon Mycobacterium tuberculosis and related organisms. Proc Exptl Biol Med 1944; 57: 244–248”

Waksman (1888 – 1973) era un jueu rus, nascut en el que ara es Ucraïna, que va emigrar a Estats Units quan tenia 14 anys. Sempre va treballar a la Universitat Rutgers on dirigia el laboratori de Microbiologia i era catedràtic de Microbiologia i Bioquímica.

El descobriment el va fer l’estudiant de doctorat Albert Schatz (Fig.4) a qui Walkman havia encarregat estudiar els actinobacteris, que son gèrmens que viuen en el sòl i juguen un paper essencial en la descomposició de la matèria orgànica. A aquest grup de bacteris pertanyen l’actinomicina, aïllada per Waksman l’any 1940, i l’estreptomicina, descoberta per Schatz.

Schatz treballava en un laboratori situat al soterrani, on mai va baixar Waksman, que tenia por d’infectar-se amb la soca de Mycobacterium tuberculosis que utilitzava Schatz en el seus experiments, que era molt contagiosa. Schatz feia créixer bacteris en una placa de Petri i mirava si determinades substàncies bactericides inhibien el creixement del M. tuberculosis.

L’agost de 1943, l’experiment número 11 acaba amb èxit. Schatz ha trobat un antibiòtic derivat del Streptomices griseus que inhibeix el Mycocabacterium.

Waksman, que estava al corrent de les troballes de Schatz, es dedica a viatjar donant conferències sobre el descobriment d’un antibiòtic eficaç contra la tuberculosi, que s’atribueix a si mateix.

Al mateix temps, Waksman encarrega en primer lloc a Elizabeth Bugie que repeteixi l’experiment per comprovar que els resultats de Schatz son reproduïbles i dona instruccions a la Mayo Clinic per que comenci l’assaig clínic d’eficàcia de l’estreptomicina en humans. Mai en cap conferència, Waksman menciona Schatz com a descobridor de l’estreptomicina, tot i que en l’article el primer lloc de Schatz com a signant fa pensar que és l’autor del descobriment.

Waksman havia convençut Schatz que cedirien a la Universitat Rutgers els diners que s’obtinguessin amb la patent del nou fàrmac que havien signat Waksman i Schatz, però quan aquest darrer veu que Waksman obté diners de la patent s’indigna i reclama els seus drets a la universitat, fent pública la falta d’honestedat de Waksman.

La denúncia cau molt malament a la universitat, que reconeix l’autoria de Schatz de l’estudi i li paga una indemnització, alhora que l’acomiada. Schatz no trobarà feina en cap lloc dels Estats Units. Ha de marxar a Xile, on només podrà treballar donant classes. El sentit corporatiu del científics americans els porta a fer costat a Waksman, malgrat que aquest havia estafat un subordinat, i deixen caure la víctima.

Waksman rep el premi Nobel de medicina l’any 1952 i ni tan sols va esmentar a Schatz en el seu discurs d’agraïment. La universitat va trigar 50 anys en premiar amb el premi Rutgers a Schatz, assumint que Waksman no s’havia comportat bé amb els seus col·laboradors.

Waksman mai va pensar que havia actuat malament. Era el cap del laboratori i creia que això li donava dret a atribuir-se els mèrits de tot el que es fes en el laboratori que ell dirigia, ja que els seus col·laboradors utilitzaven un laboratori que estava finançat gràcies al seu prestigi. Igualment li donava el dret a signar els articles dels seus col·laboradors perquè el seu nom facilitava la publicació dels articles.

Bugie no es va sentir mai tan ofesa com Schatz, va seguir treballant en el laboratori de Waksman i es va casar amb un microbiòleg deixeble de Waksman.

Referències

T. M. Daniel. Selman Abraham Waksman and the discovery of streptomycin. INT J TUBERC LUNG DIS, 2005;9(2):120–122