L’aparició de clíniques quirúrgiques de titularitat privada és un fenomen de la Barcelona del final del segle XIX. La causa d’aquesta aparició és el progrés aconseguit en la cirurgia gràcies a l’anestèsia i a l’antisèpsia de Lister. L’anestèsia permetia evitar el dolor que feia difícilment practicables certs tipus d’intervencions i l’antisèpsia permetia evitar l’elevadíssima taxa de complicacions infeccioses en els malalts operats.

L’expansió de la cirurgia dona lloc a l’aparició de cirurgians empresaris que veuen una possibilitat de rendibilitzar la seva habilitat quirúrgica oferint a la gent benestant la possibilitat de ser operada en llocs adients, i no haver de fer-ho a domicili, que és com s’operava la gent amb recursos econòmics als que no els hi calia anar a l’hospital, ni volien anar-hi.

Usualment les clíniques quirúrgiques eren de pocs llits i disposaven d’un únic quiròfan. Moltes en tenien prou amb un pis gran.

Les primeres clíniques se situen al Raval, a la proximitat de l’Hospital de la Santa Creu i de la Facultat de Medicina, el que permetia als propietaris de la clínica desplaçar-se d’un lloc a l’altre amb molt poc temps. La primera clínica és la del Dr. Miquel Arcàngel Fargas (1891) al carrer Hospital, 133.

Altres professors de la Facultat munten les seves clíniques en els carreres del voltant. El Dr. Menacho instal·la la seva clínica oftalmològica al carrer del Carme, 40. No tenia llits d’hospitalització, però quan trasllada la clínica a la Gran via / Passeig de Gràcia inclou 4 habitacions.

El Dr. Botey és un otorrinolaringòleg que obre una clínica al carrer del Carme, 57-59, i que també es traslladarà a l’Eixample, al carrer Rosselló, 166, on hi ha dues habitacions per operats.

A començament del segle XX n’apareixen d’altres, com la clínica Roura o la del Dr. Serrallach, al carrer Balmes, 250. En aquest moment, les que s’havien instal·lat al Raval es van traslladant a les proximitats de l’Hospital Clínic. El Dr. Fargas, obre la seva clínica al carrer Consell de Cent, 333, amb 4 llits (Fig.2). Ell és ginecòleg, però té com a col·laboradors a la Clínica als Drs. Joaquim i Antoni Trias i Pujol que fan cirurgia general i traumatologia. Tenir dos catedràtics com a col·laboradors era tot un luxe.

Un carrer de Barcelona, el passatge Mercader, entre els carrers Provença i Mallorca, i entre Balmes i Rambla de Catalunya, es converteix en la Harley street de Barcelona. Hi ha, a principis del segle XX, sis clíniques en un carrer de 100 metres. La clínica del Dr. Cardenal, al nº 13 (Fig.3), la del Dr. Lluís Tomàs, un ORL, al nº 17, el Dr. Lluís Vila d’Abadal, també ORL, al nº 11, el Dr. Hermini Castells, traumatòleg i ortopeda al nº 7-9, el Dr. Bosch Torruella, un internista al nº 3, i el Dr. Carol, un odontòleg al nº 1.

Els anys vint del segle XX hi ha un nombre cada cop major de clíniques. Majoritàriament són quirúrgiques, però n’hi ha d’altres especialitats, especialment ginecològiques. Dos ginecòlegs famosos de Barcelona s’instal·len al barri de la Salut, el Dr. Seguí (Fig.4) i el Dr. Victor Conill al carrer Camèlies, 2. El professor Corachan obre la seva clínica de cirurgia al carrer Buïgas, 19, i un grup de cirurgians de Barcelona funda la clínica Plató, amb l’aspiració de convertir-la en la Mayo Clinic de Barcelona.

Referències

C. Hervas Puyal. La anestesia en Cataluña. Historia y evolución (1847-1901). Tesi doctoral UB, Barcelona 1986.

V. Marí. Clíniques privades de Barcelona. Gimbernat, 2000; 33: 163 – 181.

A. Zarzoso. Clíniques a Barcelona. Nadala COMB 2015