Colombo va ser un anatomista molt destacat amb gran experiència en la dissecció del cos humà, que va deixar una sèrie de 15 llibres sobre l’anatomia de les diverses parts del cos humà, amb el títol genèric de De re anatomica (Fig.1). En aquest llibre, es descriu per primera vegada la circulació pulmonar, és a dir el pas de la sang del cor als pulmons i novament al cor. William Harvey, que va estudiar a Pàdua uns 50 anys després, es va basar en els treballs de Colombo per a la seva pròpia teoria de la circulació sanguínia.

Realdo Colombo neix a Cremona, fill d’un apotecari (Fig.2). Rep la primera ensenyança a Milà i després es fa aprenent del cirurgià venecià Lonigo, amb qui estarà set anys. El 1538, quan té ja 28 anys, assistirà a dos cursos a la universitat de Pàdua on obté el títol de metge el 1541.

El 1542, torna a Venècia on segueix estant amb Lonigo. Havia sol·licitat el 1541 la segona càtedra de cirurgia de la Universitat de Pàdua, però el Senat de Venècia, de qui depenia la Universitat de Pàdua, li va negar i va assignar aquesta càtedra a Vesalius, que ja era el catedràtic de la primera càtedra.

Colombo es queda com assistent de Vesalius fins que el 1543 el succeeix, quan Vesalius deixa Pàdua per anar a viure a Espanya a la cort de l’emperador Carles V (veure aquesta entrada del blog de 29/9/21). Fins llavors Colombo no serà nomenat catedràtic.

El 1545, Colombo deixa Pàdua per anar de catedràtic a Pisa i, el 1548, s’instal·la a Roma, on ensenyarà anatomia a Michelangelo i dona classes a la Universitat La Sapienza, on es guanyarà la confiança de les autoritats eclesiàstiques (Fig.3).

El 1559, el mateix any de la seva mort, Colombo publica la seva obra, De re anatomica, que serà traduïda i editada en espanyol pel seu deixeble Juan de Valverde.

L’obra de Colombo inclou moltes esmenes a asseveracions fetes per Vesalius en la seva obra De humanis corpus fabrica, i també a les de Galè, segurament perquè ell va fer un nombre molt superior d’autòpsies que els altres dos anatomistes.

El llibre de Colombo és també conegut per la seva descripció del clítoris, anomenat per Colombo “plaer de Venus”, i que se suposa que havia descobert en el cos de la seva mecenes Doña Inés de Torremolinos. Aquest descobriment també s’havia atribuït a Gabriele Falloppio, fins que Caspar Bartholin, al segle XVII, va descartar les dues atribucions, al·legant que el clítoris ja era conegut pels anatomistes des del segle II aC.

L’escriptor Federico Andahazi va novel·lar la vida de Colombo i el seu crucial descobriment a L’anatomista (1996).

Referències

G. Eknoyan. Realdo Colombo (1516-1559). A Reappraisal. Am J Nephrol 1997;17:261-268