Nascut a Reus el 1759, estudia medicina al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis (Fig.1), on es llicencia el 1781. Embarca com a cirurgià segon de l’Armada en diverses naus per navegar pel Canal de la Mànega fins 1789, en que és ascendit a cirurgià primer, càrrec amb el que navegarà fins Amèrica i les Filipines.

El 1793, forma part de l’esquadra hispano – anglesa que ocupa Toló, al sud de França, quan la ciutat es revolta contra la Convenció Francesa. Durant la ocupació de la ciutat, Nadal atén els ferits en un hospital .

El mateix 1793, embarca en el vaixell Sant Fulgenci, on desenvolupa un sistema per extreure la sal de l’aigua de mar per poder netejar ferides i rentar la roba de llit dels malalts, ja que l’aigua de mar irrita les ferides i la pell dels malalts. A la vegada, el seu mètode estalvia aigua de boca, mesura molt necessària en els vaixells.

Torna a embarcar com a metge d’un vaixell que va a Montevideo, i quan torna a Cadis és reembarcat el 1795 en el “Salvador del Món”, vaixell que participa en la batalla del cap de Sant Vicenç, on és fet presoner per l’esquadra anglesa el 18 de febrer de 1797 i és dut a Lagos, municipi de l’Algarve, on hi passarà 6 mesos detingut, atenent ferits a l’hospital local.

El 1800, és desembarcat, i se li encarrega dirigir l’hospital de l’Armada de Cadis, quan hi ha una epidèmia de febre groga, que causa una notable mortalitat.

El 1805, és el cap de la sanitat de l’Armada i com a tal embarca en la nau capitana de l’Armada espanyola, el Princep d’Astúries, on hi ha l’almirall Gravina, un mariner sicilià, combatent amb l’Armada espanyola. Aquesta combatrà juntament amb l’armada francesa, comandada per l’almirall Villeneuve, contra l’armada anglesa dirigida per Nelson. Villeneuve és un pèssim estratega per molts historiadors, a qui culpen de la derrota franco – espanyola, però per acord del Govern de Godoy se li va cedir la direcció de l’armada franco – espanyola.

Durant la batalla de Trafalgar, una bala enemiga impacta contra el colze esquerra de Gravina, provocant-li una fractura òssia, el 21 d’octubre de 1805.

Els metges discuteixen si s’ha d’amputar o no el braç, i malgrat que en les fractures obertes d’extremitats la pauta recomanada és l’amputació, amb Gravina es va actuar d’una manera conservadora, que “a posteriori” podem considerar errònia.

La ferida de Gravina es va infectar i va ocasionar dolor i febre durant el temps en que va sobreviure. El dia 9 de març moria el valent almirall, probablement d’una sèpsia. Nadal deixa de navegar el 1806, quan és nomenat catedràtic a Cadis, on hi romandrà exercint el càrrec fins 1811, quan mor.

Referències

Ferrer, D. Cirujanos del ‘Camp’ en el siglo XVIII. Reus: Edicions Rosa de Reus, 1968.

Bartolomé Cela, E. Don Fermín Nadal Valls: cirujano de la Real Armada, superior facultativo de la escuadra en el combate de Trafalgar. Medicina militar, 1991;47(2):194-200.

Aragón Espeso, M. Cádiz. La Medicina y la Cirugía en la época de Trafalgar. Real Academia de Medicina y Cirugía de Cádiz. Cádiz, 2004