Avui dia sabem que l’aliat més efectiu dels conquistadors espanyols, que el segle XVI es van apropiar d’Amèrica, foren virus i bacteris transportats en el cos dels expedicionaris. Aquests aliats van causar una mortaldat terrible en les poblacions indígenes.

Es coneixen moltes d’aquestes malalties infeccioses que van introduir els soldats espanyols, com la verola (Fig.1) i el xarampió, però altres no s’han pogut identificar a partir de les descripcions de les cròniques escrites per alguns dels conquistadors, com Bernal Díaz del Castillo. Estudis recents de paleogenètica, amb anàlisi de l’ADN, han permès reconèixer algunes d’aquestes malalties que van exterminar poblacions indígenes. Un d’aquests estudis el van efectuar investigadors del Max Planck Institute en restes d’esquelets enterrats en un cementiri de Yucundaa – Teposcolula, a la regió d’Oaxaca, al sud del país (Fig.2).

En aquesta regió es va produir, entre 1545 i 1550, una epidèmia d’una malaltia denominada cocolitzli pels indígenes, que a diferència de la verola o el xarampió, no produïa lesions cutànies, i que va causar una xifra estimada entre 12 i 15 milions de morts.

Es va extreure ADN de les dents d’alguns dels cadàvers d’aquest jaciment i es va identificar una soca de Salmonella enterica, que és el germen que causa el paratifus C. Sembla que aquest agent infecciós va ser, fins i tot, més nociu que el virus de la verola o el del xarampió, que també van ser culpables de moltes morts.

Els estudis de paleogenètica tracten de recuperar ADN de diferents agents patògens en genomes de sers, humans o animals, que han viscut en èpoques passades. Aquest mètode està contribuint de manera molt eficaç en l’aclariment de les causes de brots epidèmics del passat, que no han sigut identificats amb seguretat a partir de les descripcions de les seves manifestacions clíniques.

La Salmonella enterica també va ser la causa d’una epidèmia de pesta que va afectar Barcelona en el setge de la ciutat per les tropes del rei Felip IV durant la Guerra dels segadors, el 1652. La malaltia va causar la derrota dels assetjats, i no pas l’exèrcit assetjador comandat per Juan José d’Àustria.

Durant les obres per fer l’estació de l’AVE de La Sagrera, es va trobar un cementiri del segle XVII que corresponia al poble de Sant Martí de Provençals, on hi havia més de 500 cadàvers sense signes de violència, molts d’ells enterrats amb uniforme (Fig.3). La majoria eren soldats de Felip IV.

L’estudi del material genètic de les arrels dentàries dels esquelets de cinc cadàvers ha permès identificar les seqüències d’ADN humanes i les que corresponen a patògens. El patogen que van trobar era Salmonella enterica paratyphi C, el mateix bacteri que va assolar Mèxic un segle abans.

Referències

Ashild Vagene et al. Salmonella enterica genomes from victims of a major sixteenth century epidemics in Mexico. Nature ecology & evolution, 2018: 2 ; 520–528.

Estanislao Jara. Fiebre tifoidea: la epidemia que asoló México en el siglo XVI. Historia National Geographic magazine, 11 de oct. de 2020 ·

Toni de Dios et al. Salmonella enterica from a soldier from the 1652 siege of Barcelona (Spain) suports historical transatlantic epidemic contacts. Science, 2021;