Billroth aprengué cirurgia amb Bernhard von Langenbeck (1810 – 1887) (Fig.1), que és qui va inventar el sistema de residència per formar-se en cirurgia. Halsted, un altre deixeble de von Langenbeck , va traslladar aquest sistema al John Hopkins Hospital de Baltimore, amb gran èxit.

Billroth ingressà a l’equip de von Langebeck a l’Hospital Charité, que era l’hospital de la Universitat de Berlín, l’any 1855, com el seu assistent. L’any 1856, és nomenat privatdozent, equivalent a professor sense salari, que pagaven els estudiants que assistien a les seves classes de cirurgia i anatomia patològica.

En aquell temps, Billroth estava tan interessat per l’anatomia patològica com per la cirurgia, però escull aquesta última especialitat perquè Virchow aconsegueix la plaça de patòleg que Billroth pretenia a Berlin.

Opta per la càtedra de cirurgia de Zurich l’any 1859 i l’obté amb només 31 anys. A Zurich hi està fins 1865, quan obté la càtedra de cirurgia de la Universitat de Viena i la direcció del servei de Cirurgia de l’Hospital General de Viena (Fig.2).

Durant els set anys a Zurich, obté un gran prestigi per publicar la documentació de tot el seu treball quirúrgic: “Chirurgische Klinik Zurich (1860 – 1867)” , que va ser una auditoria del treball quirúrgic que havia fet en aquesta ciutat.

El primer assistent de Billroth fou Vincenz von Czerny (Fig.3), amb qui es va allistar a l’exèrcit alemany per participar en la guerra franco-prussiana. Anys més tard, Czerny fou catedràtic de Heidelberg i un gran cirurgià oncològic.

Billroth té una activitat quirúrgica frenètica, especialment de primeres intervencions. El 1871, fa la primera resecció d’esòfag, el 1873 la primera laringotomia i la primera intervenció de càncer rectal, el 1880 la primera gastrectomia.

En moltes d’aquestes intervencions hi participen deixebles i ajudants que després van triomfar, com per exemple Carl Gussenbauer (Fig.4), que va substituir Billroth a la càtedra de Viena i va ser rector de la universitat.

Alexander von Winiwarter (1848 – 1917), que va ser catedràtic a Lieja (Bèlgica), va ser un dels primers ajudants. Anton Wölfler (1850 – 1917) (Fig.5), que va fer amb èxit les primeres reseccions d’un càncer de pílor amb gastroduodenostomia (Billroth I), va ser professor de cirurgia de les universitats de Graz i de Praga.

Altres deixebles de Billroth van ocupar les càtedres de cirurgia de diferents països europeus, com Anton Eiselsberg, de Königsberg, Mikulicz, la de Cracòvia, Viktor Hacker la d’Innsbruck, Albert Narath la d’Utrecht, a Holanda.

A tots els seus assistents els va educar en la metodologia quirúrgica, el seguiment dels pacients, el registre de tota la informació, i l’anàlisi dels possibles errors que s’hagueren comès (Fig.6).

La vocació docent de Billroth fou intensa i extensa, organitzava el treball a la seva clínica de manera que tots els assistents adquirissin un entrenament tècnic i un criteri científic per prendre decisions. La pintura a l’oli de Selhgman, “Billroth al quiròfan”, mostra a Billroth en el pinacle de la seva fama, rodejat dels seus deixebles.

Referències

AE Buzzi, M Dotta. Theodor Billroth. Un nuevo capítulo en la cirugia abdominal. Alma, cultura y medicina, 2022; 8 (3): 60 – 87.

Kazi RA, Peter VRE. Christian Albert Theodor Billroth. Master of surgery. J. Postgrad. Med., 2004; 50: 82-83.