Manuel del Pópulo Vicente Rodríguez García va ser molt famós en vida com a cantant d’òpera i sobre tot com a professor de cant, i menys famós per haver inventat el laringoscopi (Fig.1). Després de mort, el seu coneixement persisteix però només entre els historiadors de la música i potser entre els otorinolaringòlegs. Manuel es deia Rodríguez, però es va canviar el cognom per dir-se García, que era el cognom del seu padrastre.

Va ser un cantant, molt interessat en la fisiologia de la veu humana, que va intentar aplicar aquests coneixements a la docència del cant.

Pertanyia a una família de músics. Dues germanes seves van ser famoses cantants, conegudes pels seus pseudònims, la Malibran i la Viardot (Fig.2).

Neix a Madrid el 1805, on hi viu amb els seus avis fins 1814. Després viurà a Nàpols amb els seus pares i germanes. El 1816, s’instal·len a Paris. Manuel estudia música i cant amb mestres del conservatori d’aquella ciutat.

Debuta en els escenaris als 20 anys en una gira de tres anys pels Estats Units i Mèxic, on interpreta obres de Rossini i Mozart. El 1818, torna a Paris on debuta amb l’òpera El barber de Sevilla (Fig.3).

Manuel no té l’èxit que ell esperava, deixa de cantar i es dedica especialment a la docència i l’estudi fisiològic de la veu.

El 1829, s’allista a l’exèrcit francès que participa en la conquesta d’Algèria, però el 1830 ja està a Paris on treballarà a l’Hospital Militar. Allí s’interessa pels malalts que han tingut lesions traumàtiques o infeccioses al coll o a la laringe, per buscar les bases anatòmiques i fisiològiques de la producció de la veu humana.

Amb l’experiència recollida, escriu “Memòria sobre la veu humana”. És contractat com a professor de cant en el Conservatori de Música de Paris i, el 1847, publica “Traité complet de l’art dans le chant”, que aviat serà traduït a diversos idiomes.

Manuel és un home de prestigi en el món musical. El 1848, deixa Paris, on s’ha declarat la segona República i s’instal·la a Londres, fugint dels aldarulls de Paris. Allà ingressa a la Royal Academy of Music, on es quedarà fins la jubilació.

Malgrat la seva vida nòmada, amb llargues estades en diversos països, Manuel García mai renunciarà a la nacionalitat espanyola. La seva aportació més valuosa ha sigut l’invent del laringoscopi, estri que permet examinar el funcionament de la laringe.

Va inventar un aparell consistent en un mirallet fixat en un maneguet mòbil i corb, similar al que utilitzen els odontòlegs. El va provar en ell mateix abans de presentar una memòria a la Royal Society de Londres. La memòria es va titular “Observaciones fisiológicas sobre la voz humana”, basada en observacions fetes amb l’instrument que havia inventat.

El treball de Manuel García no va tenir massa bona acceptació a Anglaterra, però la notícia de la memòria va arribar a Viena on Ludwig Türck va utilitzar el laringoscopi inventat per García en malalts amb problemes de laringe, instrument del que Johann Czermak de Budapest va millorar el sistema d’il·luminació.

García va rebre molts homenatges i actes de reconeixement en l’etapa final de la seva vida, que va durar fins els 102 anys, sobre tot del món de l’otorinolaringologia.

El 2005, amb motiu del bi-centenari del seu naixement, es va editar un llibre del catedràtic d’otorinolaringologia Antonio García Tapia, “Manuel García. Su influencia en la laringología y en el arte del canto”, que conté tota la informació que es pot necessitar sobre l’invent de Manuel García.

Referències

Fernández González S. Manuel P. García y la historia del laringoscopio. Rev Med Univ Navarra. 2006; 50 (3): 14-18

García Tapia A. Manuel García, su influencia en la laringología y en el arte del canto. Nicolas Moya, Madrid, 1905.

Teresa Radomski. Manuel García (1805-1906): Bicentenary Reflection. Australian Voice 2005; 11: 25-41.