Durant temps s’ha pensat que la malaltia coronària era més freqüent en homes que en dones, perquè els homes tenien més factors de risc que les dones, com l’hàbit de fumar. En realitat el que succeïa era que la patologia coronària en les dones estava infra-diagnosticada, perquè tenia una expressió clínica diferent que en els homes.

Des de fa uns anys, s’ha corregit aquest error d’interpretació i s’ha pres consciència que el pronòstic de la malaltia coronària en les dones és més dolent, i no només perquè el diagnòstic es fa més tard i per tant quan està més avançada.

Un dels treballs fonamentals que ha posat més llum en la malaltia coronària de les dones es va publicar al JAMA per un grup de d’autors britànics liderat per Harry Hemingway (Fig.1), del Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de l’University College de Londres.

L’estudi es va fer amb l’anàlisi de 100.000 històries clíniques de malalts amb patologia coronària i va demostrar que:

1. L’angor és igual de freqüent en homes i en dones
2. En els homes apareix abans i en les dones més tard, degut a la protecció que exerceixen els estrogens
3. En les dones es fan menys angiografies, perquè sovint l’angor té en elles menys expressivitat que en els homes
4. El dolor coronari és més intens en els homes que en les dones, perquè s’afecten vasos diferents en uns i en altres. En els homes són les artèries coronàries i en les dones és la microcirculació, i en elles l’obstrucció de les coronàries apareix més tard.
5. La diferent localització de la lesió coronària determina que en les dones no es puguin fer angioplàsties ni cirurgia de by-pass, i només queda el recurs de tractament farmacològic

Aquestes observacions justifiquen que el metge d’Atenció Primària tingui coneixement de que la malaltia coronària és menys òbvia clínicament que en els homes, i que tenen menys tendència a queixar-se de dolor toràcic perquè malinterpreten la seva etiologia, pensant que és origen digestiu o respiratori.

Un dolor epigàstric, el dolor toràcic mal localitzat, un estat nauseós en una dona menopàusica han de fer pensar en una angina de pit, especialment si la malalta té sobrepès o té altres manifestacions de síndrome metabòlica.

Si té dubtes, el metge d’Atenció Primària farà bé de demanar una visita urgent al cardiòleg perquè confirmi o exclogui el diagnòstic d’angina de pit. Un ECG a temps pot evitar una mort per infart en un futur pròxim a la dona que presenti aquest tipus de simptomatologia.

La prevenció de l’infart en la dona sí que és igual que en l’home que hagi tingut un angor. Ha de deixar de fumar, aprimar-se, fer exercici, rebaixar el colesterol sanguini, gestionar bé l’estrès, reduir o eliminar el consum d’alcohol. Igualment se li ha de recomanar que, en els dolors precordials, ha d’anar sense demora a l’hospital.

La malaltia coronària no és l’única que es manifesta de diferent manera en homes i dones. Històricament la medicina ha estat una professió masculina, per això la patologia més pròpia de les dones era ignorada o no era presa en consideració. Esperem que, ara que les dones són més de la meitat de la col·legiació a Espanya, podran fer revertir un ensenyament de la medicina com si la humanitat fos tota ella masculina a l’hora d’emmalaltir.

Personatges que han lluitat tota la vida per fer entendre als metges que homes i dones som diferents quan ens posem malalts tenen molt a dir, o millor dit a seguir dient. La Dra. Carme Valls (Fig.2) ha passat tota la vida esmerçant-se a explicar això, i ha estat sotmesa a infinitat d’entrevistes on explica amb molta claredat aquest fet. Ha arribat l’hora que li facin cas els gurús de la docència de la medicina a les nostres universitats.

Referències

Carme Valls. Mujeres y hombres: salud y diferencias. Folio, (1994)