Acquapendente (Fig.1) fou, juntament amb Vesalius, Colombo i Falloppio, un dels grans mestres de l’Anatomia de la Universitat de Pàdua, una de les més afamades universitats europees dels segles XV i XVI.

La Universitat de Pàdua (Fig.2) es va fundar el 1222 per un grup de professors i estudiants de la Universitat de Bolonya, que van marxar enfadats amb aquesta universitat perquè no els permetia fer les classes com ells volien.

El 1537, es va fer a Pàdua la primera dissecció pública d’un cadàver humà. Va ser un acte revolucionari, ja que el senat de Venècia, del que depenia Pàdua, va crear immediatament una càtedra d’anatomia i cirurgia en aquesta universitat.

Vesalius fou catedràtic de Pàdua i amb el seu llibre “De humani corporis fabrica….” reformà el coneixement que es tenia de l’anatomia humana, que es basava en les disseccions de Galé el segle III fetes en animals (veure aquesta entrada del blog de 29/09/21).

A Vesalius el succeeix Realdo Colombo com a catedràtic d’Anatomia i Cirurgia de Pàdua (veure aquesta entrada del blog de 20/10/23), el successor de Colombo és Falloppio i el de Falloppio és Girolamo Fabrizio, nascut a Acquapendente, d’aquí el nom amb el que se’l coneix: Girolamo Fabrizio d’Acquapendente.

Girolamo Fabrizio (Fig.3) neix el 1533 en una família noble. El seu pare l’envia a la universitat de Pàdua on, després de superar l’examen d’Arts, es matricula a Medicina i obté el grau de llicenciat el 1559.

Manté una relació personal molt pròxima amb Falloppio, el catedràtic d’anatomia, a qui succeirà com a catedràtic de l’assignatura. Fabrizio ajudarà Falloppio en les disseccions anatòmiques i en les intervencions quirúrgiques que efectuarà.

Exerceix de catedràtic a Pàdua fins 1613, llarga carrera no exempta de conflictes amb els estudiants que es queixaven que Fabrizio es dedicava més a la recerca que a la docència, i que s’absentava massa sovint de la classe. Fabrizio s’enfronta sovint, per temes relacionats amb les seves classes, amb els alumnes i amb companys de claustre.

Malgrat aquests problemes, Acquapendente tingué estudiants que varen esdevenir famosos. El més notable fou William Harvey. També foren anatomistes de prestigi Thomas Bartholin, un dels fundadors de l’escola danesa d’anatomistes, i l’alemany Georg Wirsung, el descobridor del conducte pancreàtic.

Acquapendente fa reconstruir el teatre anatòmic de Pàdua (Fig.4), que va ser un model pels teatres anatòmics que es van construir el segle XVII en les principals universitats europees (veure aquesta entrada del blog de 10/01/22). El de Pàdua tenia una cabuda per 300 persones.

Va fer contribucions importants en el coneixement anatòmic del cos humà, que estan detallades en la seva obra “De visione, voce et auditu”, de l’any 1600 (Fig.5).

Va descriure les circumval·lacions cerebrals i també temes de embriologia a “De formatio foetus”. El 1619, en el llibre “Opera chirurgica” (Fig.6), descriu tècniques quirúrgiques completament noves per la època, com traqueotomia, craniotomia, paracentesi entre altres.

Va tenir reconeixement professional en vida i va ser un dels elements d’atracció de la universitat de Pàdua per captar estudiants estrangers. S’estima que 10.000 estudiants d’altres països van estudiar amb ell la carrera de medicina. Va acabar sent el metge més ben pagat d’Europa.

Referències

Porzionato A, Macchi V, Stecco C, Parenti A, De Caro R. The anatomical school of Padua. Anat Rec (Hoboken). 2012;295(6):902-16.

Borghi L. Girolamo Fabrizi d’Acquapendente (c.1533-1619). J Med Biogr. 2011 ;19(2):69. https://doi.org/10.1258/jmb.2010.010016

Ellis H. Hieronymus Fabricius: professor of anatomy at Padua in Vesalius’ footsteps. Br J Hosp Med (Lond). 2019;80(2):109 –