Guy de Chauliac (1300? – 1368) (Fig.1) forjà les bases de la cirurgia moderna i de l’humanisme mèdic.

El seu nom ve del poblet on va néixer, Chauliac, a l’Alvèrnia. Estudia a l’escola de Medicina de Montpeller, la més destacada d’Europa a començament del segle XIV. Allà és deixeble de Guido de Lanfranc, professor d’Anatomia i Cirurgia (Fig.2). Després fa una estada a Bolònia fent disseccions i finalment a Paris.

El 1325, rep el títol de mestre en cirurgia de la Universitat de Montpellier. Guy de Chauliac és un dels primers cirurgians formats a la universitat, a diferència de gairebé tots els altres cirurgians que són cirurgians barbers.

Guy Chauliac havia pres els hàbits de prevere abans de començar a exercir de metge a Lió. Més tard el fan metge dels papes d’Avinyó (Fig.3).

Durant els anys 1347 i 1348, viu a Avinyó l’epidèmia de pesta negra que va assolar Europa: va ser dramàtica per Avinyó. Guy de Chauliac va passar l’epidèmia tractant malalts. Distingeix Chauliac les dues formes de pesta, la que afecta al sistema limfàtic i la que afecta als pulmons. Ell passa l’epidèmia ocupat en obrir els bubons que tenien els malalts a les aixelles i engonals (Fig.4).

Finalment Chauliac es contagia de la pesta i sobreviu amb una dieta líquida que es va imposar. Chauliac utilitzà com anestèsic narcòtics com l’opi i la mandràgora que li van permetre fer variades operacions. També recomana la neteja de les ferides que causava operant amb esperit de vi, i quan mostraven signes d’infecció recomanava aplicar foments d’oli calent amb albúmina d’ou.

Tenia un repertori quirúrgic força ampli (Fig.5). A banda de ferides i fractures, havia drenat un vessament pleural amb un tub i havia suturat ferides abdominals amb una agulla de la seva creació. Per prudència no va voler fer litotomies per litiasi vesical, deixant-les pels litotomistes perquè en tenien més experiència.

El seu llibre principal “Chirurgia magna“, de 1363, està escrit en llatí, i va tenir moltes edicions. Va ser el text amb més influència en els següents 200 anys i va ser traduït a diversos idiomes, fins i tot el català. El llibre tracta separadament la inflamació, les ferides, les úlceres, les fractures i les dislocacions i malalties especials. El tractament de les hèrnies és un dels temes que es tracta detalladament en el llibre, així com els càlculs de bufeta de l’orina. És el llibre més complert de cirurgia que s’ha publicat i fou usat per generacions de cirurgians.

Referències

Martin Dotta. Guy de Chauliac y el advenimiento de la cirugía moderna y del humanismo médico. Alma Cultura y Medicina. 2018; 4 (3):

Johnson PC. Guy de Chauliac and the Grand surgery. Surg. Gynecol. Obstet, 1989; 169: 172 – 176.

Mellick SA. The Montpellier school and Guy de Chauliac. ANZ J Surg., 1999; 69: 297 – 301.