La fundació de The Lancet (Fig.1), el 5 d’octubre de 1823, no va ser deguda a interessos de cap grup professional, com podria ser el d’un grup de metges especialistes que volguessin disposar de projecció de la seva àrea d’expertesa, com ha succeït en sub-especialitats que es volien independitzar del tronc comú com l’Hepatologia o l’Endoscopia de la Gastroenterologia, ni tampoc a que es busqués una publicació on hi puguin aparèixer treballs de recerca de la pròpia especialitat que no tenien cabuda en revistes amb criteris més restrictius per l’acceptació d’originals.

The Lancet apareix per la voluntat reformadora d’una sola persona, Thomas Wakley (Fig.2), indignat pel baix nivell de la medicina britànica a principis del segle XIX i per l’absència de regulació de la professió mèdica.

Amb el temps, The Lancet també serà una via per introduir els fonaments de la medicina basada en proves, és a dir una medicina científica.

Les primeres dècades del segle XIX són, pel Regne Unit, uns anys d’extraordinari progrés econòmic i cultural, determinats per l’inici de la industrialització i l’aparició d’un estol de poetes, pintors, arquitectes, i novel·listes. Són els anys dels pintors Constable i Turner, l’arquitecte Wren i els novel·listes Charles Dickens (Fig.3) i Jane Austen entre altres.

Aquest progrés del país contrasta amb un exercici de la medicina molt millorable. El nivell de coneixement dels metges és modest, no hi ha tractaments efectius, les institucions defensen els privilegis dels metges de més categoria social, els hospitals són un niu de malalties infeccioses amb taxes de mortalitat insuportables.

Wakley queda impressionat amb l’estat de la medicina anglesa quan fa la seva estada als hospitals per estudiar medicina, després d’un període d’aprenentatge amb un apotecari. Fa els estudis al hospitals Guy’s i St. Thomas’. El 1817, supera l’examen del Royal College of Surgeons i torna al seu poble, on es casa. El 1820, està exercint a Londres on comença a tenir problemes legals després d’una pallissa i de que li cremessin la casa, per part d’una banda criminal que l’ha confós amb el botxí d’uns criminals ajusticiats.

Wakley coneix un periodista i polític radical, William Cobbett (Fig.4), que li fa veure les deficiències de la societat anglesa a tots els nivells. Wakley descobreix el grau de corrupció en la medicina britànica, on la influència compta més que la competència, i la ignorància està molt estesa.

Durant dos anys planifica la sortida de la revista The Lancet, que apareix el 5 d’octubre amb la voluntat de servir als interessos de la professió mèdica. La revista és una barreja de casos clínics, transcripció de conferències de metges destacats i crítiques a conductes mèdiques de mala qualitat.

El metge més destacat en el Regne Unit durant la primera meitat del segle XIX és Astley Cooper (veure aquesta entrada del blog de 17/11/22). Era un dels metges més rics perquè cobrava les seves classes als estudiants, classes que sempre tenia plenes.

Wakley publica al Lancet els textos de les classes de Cooper sense demanar-li permís, provocant la lògica irritació d’aquest. En una entrevista Cooper – Wakley, per evitar que es posi una denúncia contra Wakley per plagi, Wakley es compromet a no mencionar que Cooper és l’autor de les classes perquè ningú li compraria els textos si ja els hagués llegit.

Altres autors van ser menys comprensius que Astley Cooper i van denunciar Wakley per reproduir sense permís els textos, com el cirurgià del St. Bartholomew Hospital, John Abernethy. També tingué un conflicte legal amb un cirurgià el St. Thomas’ Hospital, Mr. Frank Tyrrell, perquè Wakley denuncià que havia plagiat, en un llibre editat pel propi Tyrrell, una classe donada per un company. El cas jurídic més escandalós, pel que va ser denunciat i en el que se li reclamava una indemnització quantiosa, va ser perquè va explicar al Lancet que Bransby Cooper, nebot d’Astley Cooper, cirurgià del St. Thomas‘ per la influència del seu oncle, havia operat un cas de litiasi vesical en un home que va patir de manera terrible durant l’hora que va durar la intervenció, i que va morir l’endemà. Aquest judici serà l’objecte d’un proper article. 

Wakley va ser membre del Parlament des de 1832, elegit pel partit radical, i va ser diputat durant 17 anys. Com a parlamentari es va preocupar de reformar la medicina forense i la salut pública.

Referències

R. Jones. Thomas Wakley, plagiarism, libel and the founding of The Lancet. J. R. Soc. Med. 2009; 102: 404 -410.

R. Jones. Thomas Wakley, Astley Cooper and the death of George IV. J. Roy Soc. Med., 2007 100: 314-320.                           

P. Froggatt. John Snow, Thomas Wakley and The Lancet. Anesthesia, 2002; 57: 667 – 675.